Una sentència (absolutament) exemplar

Galería Códice és una empresa de venda telefònica amb uns treballadors molt eficients. Del maig del 2010 al gener del 2011 van aconseguir vendre-li a la mateixa persona, entre altres objectes, col·leccions de llibres infantils, Nintendos, minibikes, diverses butaques de relax, 3 plaques de cuina, una cuina al vapor, un ordinador, una central de planxa, una sauna, una banyera d’hidromassatge i una columna de massatge vertical. ¿Valor total de la venda? 85.000 euros. ¿Compradora? Una senyora de 87 anys amb problemes de visió i que, segons reconeix la sentència, patia “un seriós deteriorament cognitiu” que ara mateix l’obliga a viure en una residència.

I sí, ha llegit la paraula sentència perquè, quan la família va ser avisada pel banc que el compte de la senyora estava en números vermells, va presentar una demanda. La sentència absolutòria signada per Paloma Pereda, José Manuel Fernández-Prieto i Francisco Jesús Serrano, magistrats de la secció 6a de l’Audiència Provincial de Madrid, diu que els dos propietaris de Galería Códice, Jorge i Luis C., i el cap de vendes, Pablo O.I., no van cometre cap delicte sinó que van seguir “una política comercial agressiva i poc ètica”. Ah, i qualifiquen d’“insòlita” la venda d’articles “innecessaris”, però sense cap “intenció de mentir ni d’enganyar” la senyora i que no van aprofitar-se de la seva “debilitat mental”. ME-MO-RA-BLE!!!

De vegades els jutges han d’aplicar, molt a pesar seu, lleis extraterrestres. En aquest cas només espero que els de Galería Códice no passin per casa de la mare de cap dels tres magistrats. Ho desitjo de tot cor.