Una veritat que sabem mesos després
Tampoc fa tant. Un diumenge vam llevar-nos sabent que havia mort una persona en una baralla entre seguidors de dos equips de futbol. I durant dies vam tenir grans titulars. I vam omplir hores de tertúlies discutint sobre la violència, la societat i el bla, bla, bla. I van parlar senyors molt importants. I, al final, què? Doncs un cop esbravada la gasosa, ha quedat aigua amb sucre. O pitjor. Després d’anys de tancar els ulls a crits racistes, llançament de plàtans a jugadors negres i exhibició de símbols nazis a la graderia, la Lliga de Futbol Professional va acabar dient que sancionaria crits a la graderia del tipus “ Atlético de Madrid mierda ” [sic]. Gloriós.
Però ahir, llegint Mèdia.cat, m’assabento que la persona morta aquell dia, Francisco Javier Romero, no va ser assassinada durant una baralla casual entre seguidors del seu equip, el Deportivo de la Corunya, i de l’Atlètic de Madrid. No, resulta que, segons ha descobert la policia després d’analitzar diversos vídeos i va explicar fa cinc dies a TVE, va ser una emboscada preparada per un grup d’extrema dreta contra un altre d’antifeixista. ¿I vostè ha vist algun gran titular? I algun de petit? De fet, ha vist la notícia en algun lloc? Sí, segurament l’assassinat era un violent i un marginat social, però no va participar en cap baralla. Estava esmorzant i un grup organitzat va anar a caçar-lo. No per seguir cap equip de futbol, sinó per motius ideològics i en mans d’un grup defensor d’unes idees que a Espanya gaudeixen de massa permissivitat. Però segur que aquest no és el motiu pel qual ara la notícia ha desaparegut, oi? Segur, sí.
