Pel llindar del precipici

Juny del 2011, el ràting del país segons Standard & Poor’s era de A/A-1. Febrer del 2016, el ràting del país segons S&P és de BBB-/A-3. En menys de 5 anys, sota el Govern de DA, la qualificació creditícia del país ha baixat 4 esglaons, situant-nos just un nivell per sobre de la inversió especulativa, o sigui, de l’escombraria. Un nivell al que, segons el darrer informe en què ens dóna una perspectiva negativa, tenim un 33% de possibilitats de baixar en els propers 18 mesos a causa de les múltiples amenaces que pesen sobre la nostra economia.

Aquesta és la realitat que veuen els analistes de S&P del nostre país, i aquesta és la que veu el món també, molt li pesi a Toni Martí o a Jordi Cinca, que regularment ens venen les excel·lències de la seva gestió. Ho vulguem o no, els nostres interlocutors, els possibles inversors i les persones que vulguin tenir algun interès en Andorra segueixen les anàlisis d’aquestes agències. Uns informes que han patit un deteriorament sense precedents des que el 2003 es van començar a fer i que ens deixen dos nivells per sota d’Espanya (BBB+) i set per sota de França (AA).

La lectura d’aquests informes també permet fer-se una idea de quina és l’evolució de la situació econòmica i política del país. Al 2011 ja ens avisaven de la poca diversificació i de l’excessiva dependència del sector financer i turístic, però malgrat els anuncis de Govern, al 2016, la constatació és la mateixa, amb l’agreujant que enmig hem tingut l’afer de BPA. Aquest ha deixat en gran evidència les nostres múltiples mancances, entre elles el perill real d’una crisi bancària a la qual l’Estat no pugui fer front, doncs no té ni els instruments ni la capacitat financera davant d’un sector que gestiona uns actius que representen 14 vegades el PIB del país.

Però també, segons S&P, ha incidit en l’economia real del país de manera directa pels costos de resolució que ja estarien a l’1% del PIB i anirien creixent, com de manera indirecta -i que serien més substancials- per un estancament o una davallada de l’activitat econòmica que està comportant i comportarà una baixada important dels ingressos de l’Estat, previsiblement fins al 2019.

És una situació que des de SDP hem denunciat múltiples vegades els darrers mesos i que evidentment, coneix el govern de DA de primera mà, per molt que neguin la realitat públicament una i altra vegada. El darrer informe de S&P no deixa marge per gaires dubtes i desvetlla sense pudor que el Govern ha aturat inversions i projectes clau, mentre a la vegada ficava mà a la caixa d’Andorra Telecom per poder fer front a les dificultats financeres actuals. Fins i tot va més enllà, insinuant que es podrien utilitzar, en cas de necessitat, les reserves del fons de pensions de la CASS, mitjançant l’adopció d’una llei específica al Consell General que tindria el suport de la majoria demòcrata. No dubto que des del Govern es negarà amb vehemència que es vulgui tocar els fons de la CASS, com ho va fer ahir el ministre de Finances, però també dubto que aquesta ocurrència, altament escandalosa, hagi aparegut del no-res als despatxos de S&P.

Aquesta és una línia vermella que no s’hauria ni d’insinuar de traspassar i la seva aparició en aquest informe ens preocupa de manera important. Des de SDP defensarem amb tota la nostra força que els fons de la CASS s’han de gestionar i dedicar exclusivament al pagament dels compromisos de pensions de jubilació dels assalariats que han cotitzat tots aquests anys. De cap manera podem permetre ni permetrem que aquest ni cap altre Govern fiqui la mà a la caixa de la CASS, per molt que el nostre ràting segueixi baixant i que DA ens faci caminar pel llindar del precipici.