Publicitat
Publicitat
image-alt

OPINIÓ

JOAN MELIÀ

‘Ojalà!’

La por és un estat d'ànim constant en la història de la humanitat i un dels principals determinants de la nostra conducta. La por ens permet sobreviure i ens limita la vida. No debades sol ser sovint ...

Rentar-se'n les mans

Perquè una llengua pugui assolir –o mantenir– una situació de normalitat amb relació a les funcions que, com a llengua pròpia, li corresponen dins la comunitat corresponent, cal que els qui hi viuen en...

LNL: 30

Dia 29 d’abril de l’any 1986 el Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat la que hem anomenat Llei de normalització lingüística (LNL). La setmana passada, per tant, va complir trenta anys. A...

La Justícia du els ulls tapats

Ningú no em creu quan dic que jo som jo. He passat els cinquanta i no tenc feina. Fins no fa gaire he tengut un africà, de Mali, instal·lat a casa. Com que, víctima de la pirateria, m’havia arruïnat amb la...

Comportaments i regles

A: Una aigua amb gas, per favor. B: ¿Qué? A: Una agua con gas, por favor. B: No, si le entiendo, pero estaba distraído. Per al manteniment de la vitalitat d’una comunitat lingüística, una política favorable...

Entre escèptiques i ioguis

Les llengües evolucionen. De manera imperceptible en el dia a dia; de vegades fins i tot de generació en generació. Ja ho deia Dante a 'De vulgari eloquentia' i ho comparava amb els canvis que es produeixen...

El silenci de les llengües

El 21 de febrer de l’any 1952, a Bangla Desh, la policia pakistanesa va disparar contra una manifestació d’estudiants i activistes que es manifestaven a la Universitat de Dhaka a favor dels drets...

La gravitació

De dijous ençà dorm més tranquil. No em deixava dormir el malestar que em creava la creença d’Einstein que, tot i haver determinat l’existència de les ones gravitacionals, els humans no seríem capaços de...

L’esborrany

L’esborrany del decret per a desenvolupar la “competència comunicativa en llengües estrangeres” ha originat una onada de manifestacions. En alguns casos, potser, massa precipitadament. Crec que, a l’hora de...

Puigdemont i els invasors

Si quan qualcú demana que els idiotes aixequin la mà tu l’aixeques, no diguis després que aquest qualcú t’ha insultat. Una cosa així ha passat amb la diputada Arrimadas i els qui la inspiren.Sembla que el...

Empatxos de tota casta

Aquests dies i per aquestes latituds, som molts els qui som convidats, per amics o per l'entorn, a sobredosis de greix, de dolç, d'alcohol i de son. Si no ens hi sabem resistir, cavalcam entre l'any passat...

No tots són iguals

A molts d’ells, els hem pogut veure fent gairebé de tot. Han demostrat habilitats i limitacions que poc tenen a veure amb la tasca per la qual s’ofereixen en aquestes eleccions. Molt sovint sense ser...

La clau de girar el taller

Fa una bona partida d’anys, vaig saber que al meu poble quan un jovençà començava el mossatge en un taller mecànic o equivalent, de vegades, el mestre o qualsevol altre treballador més veterà l’enviava a...

Escoltant els nombres

No ho és tot, però en la gestió política el pressupost que el governant hi destina és un bon indicador de l’interès que posa en qualsevol àrea de la seva incumbència. En les edicions del cap de setmana...

Sant Isidre, Protàgores i les bardisses

Diuen les hagiografies que sant Isidre (1070-1130), el llaurador i patró de Madrid, era un entusiasta d’anar a missa. Cada dia, abans d’anar a la feina, hi assistia. I això no feia que donàs més poca...

No passa d'hora...

Encara que ja ens acostem als tòpics cent dies, no passa d'hora. No passa d'hora, però començam a percebre impaciència entre els qui daren suport electoral a les forces polítiques que formen el Govern....

Entre les sopes i Lerroux

Quan l'oli bull tot esquitxa. Pel que vaig entendre de les declaracions del conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó, el que plantejava era la possibilitat d'oferir als illencs i als valencians...

Lliçons de profit

Una de les notícies d’aquest agost que ha suscitat més comentaris ha estat la de la salutació en català que va fer el jugador de futbol Mateo Kovačić, el nou fitxatge del Reial Madrid, en la presentació...

Nomenaments i nombrats

Alexandre el Gran va fer que el seu cavall, Bucèfal, fos nomenat déu. I també va fundar una ciutat en honor seu, Bucefàlia (situada a territoris de l’actual Pakistan). És evident que l’estimava molt....

image-alt

Dins cap cap no cap

Els territoris de parla catalana són un espai ideal per a fer recerca i teoria sociolingüístiques. A més de poder fer la sociolingüística comuna a totes les llengües (representacions i usos de les diferents...

Un camp de sal

No és inaudit que quan els qui han ocupat un territori es veuen obligats a retirar-se’n vagin destruint el màxim que poden així com l’abandonen: cases, fàbriques, ponts, collites... De manera que en...

El poder de la gent

El resultat de les passades eleccions va satisfer moltes de les persones que valoren la societat i la identitat d’aquestes illes. Era una altra oportunitat a l’esperança. A més, ens estalviava el neguit...

Tres dones corpulentes i una mica cel·lulítiques

‘Totes les maces fan mal’. És una expressió popular sobre els mals de l’excés, fins i tot de les coses bones. No funciona en escriure-la, sinó oralment (perquè maces sona com el plural de massa), i no deu...

...ni els xiulets

¿Quin diríeu que és l'indret en què de manera regular es xiula més? Els camps de futbol, sense cap dubte. Qui no vol pols que no vagi a l'era. Xiular forma part del codi comunicatiu dels estadis. Els...

No estotgeu les camisetes

Mai, després d'unes eleccions autonòmiques, no havia tengut una sensació de tranquil·litat com aquests dies. De fet, m'ha permès recuperar un poc la fe en la capacitat d'una part de la humanitat de...

El suro que sura

Qui informa sempre trastoca la informació. Ho sap tothom. Tant en el cas dels mitjans de comunicació com en el cas dels individus que actuen a títol personal. Des de la tria de les notícies i les...

Els llibres

Dissabte passat, en aquest mateix diari, J. R. Cerdà feia un repàs de la nefasta política teatral (o 'de comèdia', en aquest cas) que les nostres institucions han practicat durant tota l'encara ara...

L'arbitrarietat còmica del signe

Un dels debats més antics en lingüística deu ser sobre si els signes lingüístics, les paraules, són motivats o són arbitraris. És a dir, si hi ha una relació natural entre la forma i el significat dels...

El vot dels peixos

Jaume Perich (1941-1995), autor d'uns acudits que encara ara, vint anys després de morir, són tan vigents com quan els publicava, té una frase que diu: "La religió serveix per a ajudar-nos a resoldre una...

Acupuntura

El català és difícil. Les normes són complicades. Hi ha massa excepcions. ¿Quants de pics no devem haver sentit afirmacions com aquestes? De vegades sembla que el “gran” problema del català és l’ortografia...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >