Publicitat
Publicitat
image-alt

HÒSTIES AL FIBLÓ #14

KIKO AMAT

Heliogàbal

Tot mor. Moren els homes i les coses que fan, com moriria aquesta columna si un gerent amb cor d’iceberg n’investigués els ràtings. La mort és una cosa natural; part del procés. A Barcelona hi moren...

Plorant al Bonpreu

Fa poc vaig plorar en públic, a les proves del festival Primera Persona. A l’escenari hi havia Alison Statton, Spike i Stuart Moxham. Sense prevenir-me, de forma covarda i repugnant, es van posar a tocar ...

Amnèsia gremial

No fa gaire vaig conèixer un escriptor que coneixia a tothom. Agents, crítics, autors... El paio era una espècie de Google vivent del món literari barceloní. Li entaforaves un nom a l’orella i li foties un...

La humiliació és el meu segon nom

No fa gaire em van humiliar de forma espantosa (als que no tenien pensat llegir aquesta columna però han ensumat patetisme: benvinguts). Jo presentava una pel·lícula a l’In-Edit, i enmig de la meva breu...

Posa el cul a la cadira

Hola, soc el Kiko. Perdó pel pijama. Sempre escric així. Aquest que porto ara és especialment còmode, només se li està donant una mica la goma de la cintura i té aquest forat a l’entrecuix per on de tant en...

El progrés de la purga

Fa uns dies em vaig desfer de mil discos. Va ser una purga estalinista de llibre d’estil. Només em va faltar trucar de matinada, reunir els líders subversius i fer-los cavar les seves pròpies tombes en una...

Radical / Estúpid

L’altre dia admirava les pintes que lluïen els Clayton Squares, un obscur grup de R&B de Liverpool, circa 1966, en una vella fotografia promocional, i em vaig dir: “Això  sí que és una amplada de cinturó...

Música blanca

Vaig descobrir el bacalao l’any 1990, a la base de submarins de Cartagena. Els valencians parlaven d’una música de ball miraculosa que es deia “bacalao”, senyant-se quan sonava el nom de cada tabernacle:...

Jon Bunch de panxa enlaire a la gespa

La setmana passada va morir Donald Trump, i Leonard Cohen va ser elegit president dels Estats Units. No, merda, espera: era a l’inrevés. Ja deia jo que tothom estava massa deprimit. És el que passa quan les...

Like Dylan in the Nobels

L’altre dia la gent de TV3 van violar el meu domicili, esbotzant la porta amb destrals, per fer-me unes preguntes sobre Bob Dylan, a qui acaben d’atorgar el premi Nobel. Dit així sona com si volguessin...

Ets un artista de nyigui-nyogui?

Emplena el següent qüestionari per saber si ets un artista de nyigui-nyogui: 1) Un artista a) està obligat moralment i artísticament a crear una veu pròpia que sigui diferent de la dels seus coetanis i...

L’esperit dels meus disset

Ahir vaig fer 45 anys. Quan era més jove em pensava que no hi arribaria. No vull dir que em proposés morir de forma activa, però arribar a vell no era la meva prioritat. Així que vaig dedicar-me amb afany...

El daltabaix (literal) de la poesia

Fa dues nits se’ns va enfonsar la poesia. Sona a línia vomitiva de Pablo Neruda, però jo ho deia en sentit literal. Es va sentir un BADA-BUM eixordador a les 4 del matí, i jo vaig saltar del llit pensant...

Els valents de Mecatramex

Ei. Mai he començat una columna amb “Ei”. He començat ensenyant la titola o insultant algú, però mai així. Tanmateix, l’altre dia vaig llegir una columna del Carlos Zanón en què es presentava amb “Hola, sóc...