Opinió 26/08/2017

Les misèries/grandeses humanes

Davant de grans desgràcies, malauradament, veiem com afloren les misèries humanes per part d’uns, però també sempre afloren les grandeses per part de la majoria

i
Marc Ballestà
2 min

Davant de grans desgràcies, malauradament, veiem com afloren les misèries humanes per part d’uns, però també sempre afloren les grandeses per part de la majoria. L’atemptat terrorista a les Rambles i a Cambrils no n’és una excepció i el fet de que hagi passat tan a prop nostre i en uns llocs que per a molts de nosaltres són molt coneguts fa que, en aquest cas, visquem i sentim aquestes misèries i grandeses en primera persona.

Gravar i difondre imatges morboses dels afectats per la tragèdia en comptes d’anar a socorre’ls. Les disputes polítiques de baix nivell, d’una i altra banda, quan el que toca és estar amb les víctimes, les seves famílies i els afectats i treballar per aportar solucions i evitar que uns fets com aquests tornin a succeir. Els comentaris islamofòbics que hem pogut veure a través de les xarxes socials, sense el més mínim respecte per la dignitat humana. La criminalització d’un col·lectiu que ha portat fins i tot a agredir a persones en altres llocs de l’estat. El menyspreu i insults en tertúlies de poca alçada, amb “comentaristes” sense cap coneixement sobre el tema i que malauradament s’ha convertit en la xacra dels mitjans d’informació del nostre temps. Els retrets i disputes dels representants dels cossos de seguretat entre ells, quan el que toca es treballar tots junts i en pro de la ciutadania i no mostrar públicament un suposat ego ferit. Discursos rancis propis d’altres èpoques fets enmig de celebracions religioses que l'única cosa que fan és allunyar encara més la gent de l’església.

Reacció ciutadana immediata per ajudar als ferits just després de la tragèdia, fins i tot només quedant-se al seu costat donant-li la mà esperant a que arribessin els serveis d’emergències. Col·laboració ciutadana amb els cossos de seguretat aportant informació clau per a capturar als responsables de la massacre. Cues als hospitals de gent donant sang fins i tot sense que hi hagués cap crida publica demanant-ne. Taxistes i hotelers oferint els seus serveis de forma gratuïta a les persones afectades. Associacions de musulmans sortint a la llum publica i donant la cara rebutjant tota vinculació amb la seva creença religiosa quan el fàcil seria no exposar-se a la voràgine informativa. Manifestacions publiques de suport arreu per expressar el suport en un moment tan dur i el rebuig a tota forma de violència. Els pares del Xavi, el nen mort de només 3 anys, abraçant-se amb l’imam de la seva ciutat mostrant a tots que el dolor més gran no ens ha de fer perdre els nostres valors i que no es pot criminalitzar un col·lectiu pels actes execrables d’uns pocs.

Misèries que, en un moment dur com aquest, et poden fer perdre la confiança en l'ésser humà i en la societat en la que vivim, però també moltes grandeses que superen amb escreix a aquestes i que et fan aixecar el cap i confiar en que no està tot perdut i que si ens ho proposem ens en sortirem com a societat.

stats