Publicitat
Publicitat
image-alt

MARINA ESPASA

El turista avorrit

Aquest és un llibre curiosíssim escrit per un autor pràcticament desconegut que va morir l’any 1931, Joan Crespi. L’any 1930, molt malalt, havia estat a punt de guanyar un premi literari que li va...

Breu encontre a Xangai

Hi ha històries que cauen com una bomba perfecta en un lloc determinat i un temps precís: aquest va ser el cas de L’amor que fa caure ciutats i Setge, els dos relats que componen aquest llibre i que van...

Madurar a l’estiu

El segon volum de la tetralogia que li està fent guanyar fama mundial a Elena Ferrante és força millor que el primer: més complex, més ric en detalls descriptius, més profund en la psicologia dels...

Robar l’èpica

El segon recull de contes de Joan Todó (la Sénia, 1977) és el resultat d’una sèrie d’encàrrecs que l’autor s’ha pres seriosament. Al text que clou i justifica el llibre s’admira de la capacitat de Johann...

Tomba per a Europa

L’any 2003 Angle Editorial va publicar aquest mateix llibre, juntament amb La mirada de l’àngel,de Drago Jankar -un dels grans escriptors eslovens-, i un parell dels millors llibres de Kurt Vonnegut:...

La lleugeresa de l’equilibrista

Una parella jove s’enamora, se’n van a viure junts, són feliços, tenen una filla, l’home té una aventura amb una dona més jove, la dona ho descobreix i té una crisi existencial, han d’encarar el problema......

Heretaràs la meva vida

“Feia més de vint anys que eren casats i era la primera vegada que se separaven”: aquesta frase podria resumir el nou llibre de Sílvia Alcàntara. És una construcció senzilla i clara, i el que diu és a la...

El dard al lloc comú

Durant la dècada dels noranta, el lingüista i acadèmic Fernando Lázaro Carreter va tenir una secció en diversos diaris que es titulava El dardo en la palabra, on analitzava bons i mals usos del llenguatge...

Salvem lo Delta!

A la literatura anglosaxona hi ha el concepte sense of place, que vol dir a la vegada sensació i sentit de lloc. S’aplica a la literatura que s’arrela i brota en un paisatge o un entorn urbà molt...

image-alt

Volar per tocar de peus a terra

Si busquen “Pozuzo Perú” a Google -secció Imatges- s’hi trobaran unes fotografies insòlites de nois i noies vestits de tirolesos enmig de la selva peruana. No és cap festa de Carnestoltes, sinó que Pozuzo...

L’enganyifa de viure

“És cert: el món de la literatura de Víctor Català no és un món precisament almivarat, versallesc i d’aigua de roses. No. El món de la literatura de Víctor Català (i en això radica la clau d’aquesta obra)...

És una cançó que se’ns assembla

Hi ha un altre Rafael Chirbes, que no és el de l’autòpsia de la memòria històrica espanyola ni el de la profunda crítica moral dels excessos econòmics d’un país que ell veia corcat com un cadàver. La...

El cas de l’escriptor professional

Fa anys, una de les fonts més consultades pels escriptors o pels guionistes de televisió era la secció de successos de diaris. Petits robatoris, atracaments, desaparicions, cadàvers trobats en llocs i...

image-alt

Tres maneres de perdre la innocència

De tant en tant hi ha llibres que cauen a les mans en el moment oportú: són festes de guardar, hi ha empatx de torrons i de novetats sobrerepresentades als mitjans i, de sobte, un llibret que tot just...

image-alt

Nàpols són mil colors i mil pors

Deia l’escriptora Edith Wharton que les conclusions que es desprenen d’una història no s’han de buscar en el destí dels personatges ni en els comentaris que puguin fer, sinó en el tipus d’atmosfera que es...

image-alt

Escriure al fresc i pintar històries

El primer que ve al cap en voler parlar del llibre d’Ali Smith és que no es tracta d’un llibre convencional. Una advertència que no hauria de ser necessària i que diu molt de la comoditat i la simplificació...

L’art de menjar lletres

Panait Istrati (1884-1935) és un escriptor romanès gairebé inèdit fins ara en català que va ser un rodamón i un aventurer, i que de tot el que va viure en va filtrar pura literatura picaresca. A Els meus...

image-alt

La descompensació de l’amor

La literatura del lament té moltes possibilitats de guanyar-se lectors: és fàcil sentir empatia per aquell que ha patit i ja no sap quantes cicatrius porta al cor. Funciona si en el moment de la lectura...

image-alt

El jove i la mar

“Tant se val en quin lloc del món siguis: la música de festa major esvaint-se darrere teu mentre vas a dormir la mona sempre reconforta”: diuen que quan la primera frase d’un llibre n’aconsegueix resumir...

image-alt

A l’amor, amb un somriure als llavis

“No estàs casat amb La Dona. Estàs casat amb una dona en particular, i aquesta dona en particular es comporta d’una manera particular. Necessita ser ella mateixa de tant en tant”: la Misty intenta explicar...

L’ull sobre l’autor

Quan un estudiós del futur repassi la fortuna editorial de James Salter en català es toparà amb una simultaneïtat curiosa i que té molt a veure amb els moviments que han redissenyat el panorama editorial....

image-alt

Oh, els grans dies d’Alvèrnia!

Un home malalt (terminal) agafa un tren i fuig de casa, de la compassió familiar. Prefereix passar els últims mesos que li queden entre desconeguts i a un ritme desconegut. Un bar, un bordell, una església,...

image-alt

La serp que es mossega la cua

El prefaci d’aquest llibre curiosíssim explica més o menys això: que els asteques estaven convençuts que cada cinquanta-dos anys el món podia acabar-se. Llavors sacrificaven un presoner arrencant-li el cor...

image-alt

Una tarda d’estiu és un món

Una tarda d’estiu pot contenir el món sencer: ¿o no ho han pensat mai mentre jeien en una hamaca i veien passar totes les hores, del dinar fins al capvespre? Aconseguir que la dolçor però també la...

image-alt

La meva millor crítica

Com que ja ha passat Sant Jordi, o com que fa aquesta calor que estavella les pedres, maquino perquè el diari m’accepti el text que qualsevol crític literari somia: la crítica d’un llibre inventat....

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | Següent >