Publicitat
Publicitat
image-alt

OPINIÓ

MELCIOR COMES

Països escanyats

Hem sentit a parlar moltes vegades dels Països Catalans. A illencs, catalans i valencians ens uneixen multitud de coses, sobretot la llengua, que ha estat igualment perseguida arreu d’aquests territoris. A...

Dissolvent i futur

Els estats, des que el món és món, són una cosa ben mòbil i curiosa: la història política del globus és la història del ball de fronteres, massa sovint bastides a cops de canó. Els estats s’han ajuntat,...

Només és un telèfon

Ens agrada pensar que el món millora. ‘El progrés’ és la religió atea de la modernitat; la creença lluminosa que anem dirigits –a poc a poc i amb vacil·lacions– cap a un lloc millor: unes societats més...

Antifaç i cicatriu

Amb independència de com acabi el sainet polític espanyol, de moment podem dir que ha començat de la pitjor manera. Tot el que veiem és totalment legítim, però d’una poquesa esfereïdora i ja gairebé...

Un llençol pel cap

Tot estiu porta les seves polèmiques, i també els seus desastres. Enguany tot ha girat entorn del burquini, la peça de roba amb la qual es cobreixen algunes dones musulmanes quan van a la platja, almenys a...

La generositat

Aquest estiu, com sempre que parem l’orella amb una mica d’atenció, ens pot ensenyar diverses coses. Mentre escric aquestes línies fa un dia intens: sol a rompre –sol amorós i cancerigen–, els carrers buits...

A la platja de Can Picafort

Això és tot el que podem arribar a trobar-hi, en poc menys d’una trentena de metres: cinc fileres de para-sols de jonc, amb el seu parell d’hamaques de colors a sota; la taula on una al·lota ens ofereix...

Matar Franco

Una de les dèries més incontrolades de la nostra política consisteix en l’ús obscè que es fa de la memòria col·lectiva. Basta que hi hagi un canvi en l'àmbit simplement municipal que de seguida el nou...

Els ressentits

No hi ha res més trist que viure amb por. La violència islamista que sotraga Europa impressiona qualsevol ciutadà de bona fe, i ens retorna a èpoques passades, per exemple fa cent anys, quan era el terror...

Pareo i política

No cal ser sociòleg —quina peresa— per adonar-se que en aquests moments de la pel·lícula tothom està curat d’espants i que ja no sap a què s’ha d’atendre en la cosa política. Es van haver de repetir...

El barber i la nostàlgia

Una de les coses més odioses que hem de suportar els homes són les cues a la barberia. Tallar-se els cabells és una obligació estètica, directament lligada amb la necessitat de tenir un aspecte presentable...

Tassa i mitja

Els bevedors de cafè amb llet sabem que cada tassa és una batalla. Adreçar-te a un cambrer en català i que t’entengui no és gaire normal. Aquesta setmana ha estat la del cas de Quimi Portet, i el seu cafè...

Ni aigua

Ara que ja ha passat pràcticament una setmana sembla que ens podem mirar amb més fredor el resultat de les passades eleccions. El més cridaner d’aquesta victòria del PP –que encara que no tingui la majoria...

Conspira, inspira

La història del poder —democràtic o no— és la història de les conspiracions. El que fascina de les històries amb dimensió política és precisament això: la maquinació a l’ombra i les seves enredades. De...

Turistes

Veig que els turistes ja comencen a afartar. Les imatges i els vídeos que aquesta setmana han corregut per les webs ens mostren una altra vegada la massificació turística de centre de Palma, i ens remeten a...

Punyalades

Molt sovint la política esdevé el passatemps dels homes —de les dones potser no tant…—; un serial diari de declaracions, escàndols, propostes, ficades de pota i comptadíssims encerts que serveix sobretot...

Monumental

En aquest país hi ha molts vestigis dels anys de la dictadura. Les principals engrunes autoritàries són ben visibles encara: es troben en les actituds de la gent, i es fan sobretot presents en la classe...

Un fracàs i l’altre

En Rafel va deixar els estudis per a posar-se a fer feina. Les coses, dins la classe, no li acabaven d’anar bé: no estava motivat, s’avorria, i quan feia renou el treien de l’aula. Va desistir. Va treballar...

El regal

Un dia ventós i la nena —jo— estava enamorada. Ell era el professor de literatura, i ara puc dir que tenia una retirada al pare, perquè tenia barba negra i portava unes ulleretes que semblaven d’or. A mi...