‘Assaltafronteres’ a TV3
Aquests dies als Telenotícies les cròniques que estan enviant Nicolás Valle i Jordi Díaz són un document televisiu imprescindible de veure. Els periodistes estan seguint la ruta dels coneguts com a assaltafronteres. Immigrants i refugiats de guerra que fan un trajecte llarg, extenuant i perillós per creuar el Mediterrani i aconseguir l’aixopluc de la Unió Europea. Han sortit de Turquia provinents de l’Afganistan, Síria, Somàlia, Bangla Desh..., i els que han sobreviscut al trajecte marítim arriben a la frontera entre Grècia i Macedònia. És en aquest punt que un equip de TV3 s’ha afegit al seu camí. Des de diumenge al migdia, un reportatge a cada TN amb la continuïtat d’una sèrie i un impacte terrible. La primera crònica començava en una estació recòndita de Macedònia on s’acumulen milers d’immigrants que esperen un tren. Serveix d’exposició del context i del drama d’aquestes persones. Les imatges subratllen les informacions de Valle i, a més, mostren detalls que reforcen la desesperació i complementen amb matisos la duresa de la situació. Les escenes amb famílies i nens accentuen l’abast de la tragèdia. Commovedor observar al final de la crònica com Valle s’acomiada envoltat d’immigrants avorrits que se’l miren expectants, sense entendre un borrall, com si aquell periodista tingués el do de poder canviar la seva sort. Hores més tard, al TN vespre, vèiem com per fi arribava un tren buit a l’estació i era esfereïdora la bogeria amb què tots intentaven enfilar-se als vagons. Dilluns al TN migdia el drama continuava seguint la ruta cap a Sèrbia. Aquell tren que vam veure marxar el dia abans arribava a l’última estació de Macedònia. Saltaven desesperats i es barallaven per ampolles d’aigua. Al·lucinant un testimoni que ha aconseguit l’equip de TV3. Mentre el govern de Macedònia es despreocupa d’aquesta gent perquè només són ruta de pas, la dona que té l’última casa just abans de la frontera amb Sèrbia ha d’abastir cada dia i cada nit més d’un miler d’immigrants. L’han atracat, li agafen l’aigua del pou, fan servir el seu lavabo i li envolten la casa per aixoplugar-se en una mica d’ombra. La dona està desesperada, esporuguida i sola. Es veu obligada a donar el poc que té perquè negar-s’hi seria pitjor. Ho explica a la càmera. I penses que és possible que a Macedònia ningú no sàpiga res d’aquesta conciutadana i s’ignori el que passa en aquest racó de món. I nosaltres, des de Catalunya, ho observem atònits gràcies a unes cròniques impecables, necessàries i plenes de matisos que són una bufetada de realitat.
