Censura en plena escalada política
Dilluns tornava Planeta Calleja a Cuatro, el programa de l’aventurer Jesús Calleja, que convida famosos a assumir reptes perillosos enmig de la natura. Va arrencar amb el polític Pedro Sánchez. El líder del PSOE va arreu on el conviden per intentar compensar l’efecte mediàtic de Podem. L’egocentrisme de Jesús Calleja barrejat amb el narcisisme de Pedro Sánchez va fer que l’emissió fos dura de suportar. Convidar polítics a espais d’entreteniment no deixa ser un sistema més de propaganda electoral encoberta. Si a sobre el polític ha d’exhibir la seva valentia i esforç físic, el programa es converteix en un anunci. Una metàfora prefabricada de l’instint de superació i resistència del personatge.
Calleja ven la idea que el convidat famós s’endinsarà en el seu món de risc i aventura, però, estranyament, dels cinquanta minuts que dura el programa, més de la meitat del temps era Calleja qui perseguia Pedro Sánchez pels despatxos. Fins i tot vam veure imatges de la cap de premsa del líder del PSOE cridant i esbroncant per telèfon un periodista a qui li retreia no haver fet bé la seva feina. Calleja també va anar a casa de Pedro Sánchez a conèixer la seva dona i a dutxar-se (tal qual). Per cert, els comentaris que li va fer a l’esposa eren dignes d’un vodevil d’Arturo Fernández: “Hi ha moltes noies que li demanen autògrafs al teu marit. Estàs gelosa?” Era una mena de versió cutre d’ El convidat que Calleja aprofitava per parlar d’ell mateix (per variar). Feia preguntes a Pedro Sánchez sobre política i després li deia: “M’estàs donant la llauna”. Estaríem davant un cas televisiu excepcional en què el presentador admet que el programa que està fent no té interès ni per a ell mateix.
A les acaballes, vam veure només nou minuts de Pedro Sánchez enfilant-se dalt d’un molí d’energia eòlica de setanta metres d’altura amb Calleja i baixant fent ràpel. Després, cinc minuts més del polític intentant ascendir al penyal d’Ifac. I prou. Això teòricament havia de ser el gruix del programa d’aventures, i només en va ser una quarta part. Totes les escenes de perill estaven molt retallades i seleccionades. Eren insòlitament curtes i en cap moment es veia Sánchez evidenciant feblesa, por o fins i tot ridícul, que és el que sempre passa amb aquests convidats quan pengen d’una corda sobre l’abisme. Indicis que fan pensar que la cap de premsa que alliçona periodistes per telèfon també va ficar cullerada en el muntatge del programa.
