Cròniques amb soroll de projectils
Les cròniques de Manel Alías des de l’est d’Ucraïna (Alías és el corresponsal de TV3 a Moscou i aquests dies fa d’enviat especial a la zona de conflicte) acompleix a la perfecció el que demana el gènere de la crònica periodística. No té la monòtona inèrcia informativa del reporter que utilitza el lloc dels fets només com un escenari de fons. No és tampoc una narració com l’oferiria un teletip. És la descripció de l’experiència directa del periodista, la mirada personal que no surt a cap notícia d’agència, és la informació honesta de l’actualitat després de desplaçar-se per la zona, interrelacionar-se amb els habitants, detectar canvis i situacions de conflicte, descriure les escenes que l’han impactat i entendre la ubicació geogràfica no com una postal sinó com un terreny d’on brolla informació constant: qualsevol detall és susceptible de convertir-se en una dada il·lustrativa.
Aquests dies, amb el compte enrere per l’alto el foc entre l’exèrcit ucraïnès i els rebels pro-russos, les cròniques de Manel Alías i Ricardo Marquina recuperen l’essència del gènere. Han entrat en contacte amb la gent del carrer, víctima dels bombardejos. Divendres passat era impressionant veure les imatges gravades des del cotxe dels periodistes, perseguint el rastre que deixaven el fum dels projectils disparats contra la població civil. Alías arribava al lloc dels fets amb els habitants en estat de xoc: corrien encara amb galledes per apagar el foc, ploraven i demanaven a la càmera que s’aturés aquell horror. També mostrava un camió militar incendiat i deduïa per què no els deixaven gravar-ho: segurament hi havia encara els morts a dins. La imatge de la càmera a l’espatlla i el pla subjectiu amb el so de fons del foc de morter eren per a l’espectador com un imant i transmetia a l’audiència l’angoixa d’aquells moments.
Les paraules que posa Alías a les cròniques no són reiteratives amb la imatge sinó complementàries i amb un llenguatge molt directe: per explicar com és Donetsk pot establir alguna comparació amb Barcelona perquè l’audiència imagini el context, descriu l’ànim de la gent i l’estat d’opinió als carrers. Alías ens demana que escoltem el soroll de fons dels projectils abans de donar pas als testimonis, explica les dificultats amb què es troben i el que veu. Comenta l’estat de les carreteres, perquè no han pogut accedir a alguna zona o els impediments per gravar. Gent i entorn. Si és honesta, com més personal és la mirada d’una crònica més ens acostem a la realitat que ens vol transmetre. Una feina excel·lent.
