Després d’Alsina, vaselina
Vergonyant entrevista a Mariano Rajoy a Antena 3. Ja és trist que el president d’un país recorri a una tele privada per anunciar la data de les eleccions, però és que a sobre semblava un intercanvi de favors. Tu em fas el massatge i jo et garanteixo el titular. L’entrevista que li va fer Gloria Lomana va ser una neteja d’imatge de primera categoria. De fet, abans de començar ja vam veure com ella el rebia a les portes d’Antena 3 i li feia dos petonets delicats com si li donés la benvinguda a un sopar a casa. L’estilisme d’ella era més festiu que periodístic. El que més sorprenia de l’entrevista era la lenta gesticulació de Lomana, com si premés fort els queixals per parlar. Titubejava a l’hora de formular les preguntes, s’encallava i exhalava sospirs com si li fessin mal les sabates: “Ahora eeeeeh una pregunta eeeeh de economía, mmmm...” o “ Pero mmmm, ayer se interpretaba, eeeeh...” Uns preliminars exasperants per a l’espectador. Semblava que s’hagués volgut aprendre de memòria l’entrevista i li costés recordar les preguntes, com si fes esforços perquè li vingués la qüestió al cap: “Quería preguntarle, eeeh, quería preguntarle por mmmm Cataluña...” Fes la pregunta, carai! No cal anunciar tant. A més, això donava temps a Rajoy a meditar unes respostes que semblaven molt ben estudiades. Al costat d’una Lomana que anava a càmera lenta Rajoy semblava més despert que de costum. Fins i tot va renegar del Don Tancredo.
L’exercici d’anar a buscar ciutadans als bars perquè fessin preguntes va ser d’una vulgaritat inútil i un recurs televisiu gratuït. La justificació és definitiva: “Como le hemos visto mucho en los bares últimamente hemos ido a los bares para que le hicieran preguntas”. Sorprenia veure que el que més preocupava a un cambrer de Chamberí fos la independència de Catalunya “y a ver quién va a defender a los españoles”. Lomana no li va demanar cap aclariment ni va repreguntar res. Tampoc li va recordar l’episodi radiofònic amb Carlos Alsina perquè expliqués el sotrac. Al contrari, Lomana l’ajudava a fer avançar el seu discurs polític. Després de respondre Rajoy, ella ho rematava amb un “Muy bien” o un “Este es un buen titular”. Això sí, Lomana celebrava al final haver convertit l’entrevista en “Trending tòping [sic]” mundial. Part del mèrit va ser d’ella.
Per a aquest lamentable exercici periodístic només hi ha una explicació. Aquells que han prostituït l’autèntic significat de la paraula democràcia és lògic que entenguin els mitjans de comunicació com a simples plataformes d’intercanvi de favors.
