DisneyBarna?

Dijous al vespre a Noticias Cuatro el presentador Miguel Ángel Oliver feia una notícia sobre l’excés de turisme que pateix Barcelona i com l’Ajuntament havia aturat les llicències a grans hotels en construcció. Després d’explicar-ho es preguntava: “Barcelona, ¿un parque temático? Ya es habitual no poder dar ni un paso por muchas zonas. Lo comprobamos junto a la catedral de Barcelona”.

La reportera, efectivament, era davant la catedral. Concretament, enmig d’una fira de paradetes que hi havia instal·lada a la plaça mateix. Es va posar al passadís central que formaven les dues rengleres de botigues per així crear una sensació de més estretor durant la connexió. Però li va fallar l’hora perquè en aquell instant no hi havia sensació de multitud. “Nos cuesta hacernos un hueco entre tanta gente”, va afirmar la reportera, però la veritat és que ella podia moure’s amb tranquil·litat sense que ningú li fes nosa. Algunes persones feien el xafarder amb calma a les paradetes. No era una situació dramàtica, ni tan sols complicada, sinó força relaxada. Hem de dir que aquí el càmera va ser honest. En casos com aquest es tendeix a tancar molt el pla i crear una sensació de persones atapeïdes en poc espai. En canvi, van optar per un pla general, que traïa una mica l’esperit de la crònica. Més aviat hi havia fluïdesa de moviment i una quantitat de turistes raonable per a una gran ciutat. Un rètol sobreimprès a la part inferior de la pantalla deia: “Barcelona no quiere ser DisneyBarna”. Un cop feta la connexió, el presentador repetia des de plató: “Insistimos en que muchos ya la conocen como DisneyBarna, un parque de atracciones”. ¿Molta gent la coneix així? Quanta? En quines ocasions s’ha fet servir aquest concepte? ¿Surt en alguna guia turística? La paraula semblava inventada per l’informatiu mateix, per potenciar aquest efecte de col·lapse absolut de la ciutat, com si ja no s’hi pogués viure o fos de mal anar-hi. El concepte transmetia un cert desprestigi, no tant del model turístic com de la mateixa ciutat. Després van establir una comparativa molt interessant de xifres entre el model turístic de Barcelona i el de Madrid. Per descomptat, aclarien que la capital d’Espanya rep menys turistes que Barcelona. I al final, tot plegat va semblar una notícia amb esperit dissuasiu. ¿DisneyBarna o Madrid? ¿El parc temàtic o la capital? Va acabar semblant que donessin als espectadors alternatives a Barcelona si es volia fer un viatge més agradable i còmode.