29/11/2015

Emoció al ‘Telenotícies’

2 min

Ahir al migdia es va produir una situació inesperada al Telenotícies migdia. Ramon Pellicer connectava en directe amb la periodista Anna Teixidor, que era davant d’un edifici del carrer Marina de Barcelona on s’estava duent a terme una operació contra el jihadisme. La Guàrdia Civil estava escorcollant un pis i just en el moment de donar pas a la reportera va coincidir que s’emportaven dos detinguts. Es van començar a sentir crits de fons. L’Anna Teixidor ens va anar explicant que eren dels familiars dels detinguts, que protestaven per la situació. Va ser un instant de crispació, un ensurt. Darrere d’uns contenidors hi havia més aldarulls. El càmera de TV3 dubtava: no sabia si continuar mostrant l’Anna Teixidor fent la crònica o ensenyar el que estava passant. Els contenidors ens ho tapaven. De sobte, un dels cotxes de la Guàrdia Civil es va aturar al costat de la periodista i vam veure perfectament com un noi, un familiar dels detinguts, corria, obria la porta del vehicle i posava mig cos a dins. Uns agents s’hi van tirar a sobre, el van agafar i se’l van emportar cap a la vorera. L’Anna Teixidor gairebé va ser arrossegada per la fúria de l’empenta que duien. El càmera ens mostrava des d’una situació privilegiada com la Guàrdia Civil bloquejava aquell noi. Unes dones continuaven cridant al seu costat. L’Anna Teixidor, amb la respiració una mica alterada per aquella situació d’estrès, va explicar el forcejament i va posar punt final a la crònica.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Una connexió que semblava rutinària es va convertir en un moment televisiu trepidant. Malgrat els nervis, tot es va explicar amb correcció. Però la feina no va acabar aquí. Poques hores més tard, al 3/24, entrevistaven el noi que havia intentat entrar al cotxe de la Guàrdia Civil. En català, explicava que era nebot i germà dels detinguts, que eren innocents, i que l’únic que volia era acomiadar-se d’ells perquè els havien dit que trigarien a tornar-los a veure. El nano explicava com era d’important el seu oncle per a ell i insistia que a la seva família eren musulmans però gent de pau. Una familiar, de fons i en un català perfecte, li feia entendre el perill de voler entrar al cotxe. El noi ho admetia: “Però és que ho he fet amb el cor”.

Primer vam veure un TN amb una escena carregada d’intensitat. I a sobre, en directe. Després, el remat d’una feina periodística ben feta. No es van quedar amb la imatge de l’aldarull. Van buscar la informació, el detall, l’aprofundiment. I amb l’entrevista a aquell noi van provocar en l’espectador l’oportunitat de reflexionar sobre el que acabava de veure. I comprovar l’enorme complexitat, els riscos, els matisos i el difícil entramat de circumstàncies que envolten la lluita contra el jihadisme a casa nostra. Bona feina.

stats