Èxit d’un combat gravat
Triomf d’audiència del debat entre Margallo i Junqueras a 8TV. 892.000 espectadors de mitjana. El programa més vist de la història de la cadena. I èxit també del plantejament de Josep Cuní en propiciar un debat que va aixecar expectatives a tot Espanya. El moment televisiu que despertava més curiositat d’aquesta campanya. No van caldre gaires floritures a nivell de plató i Cuní va mantenir un paper discret a l’hora de gestionar els torns de paraula. Els elevats coneixements jurídics, econòmics i històrics de Junqueras i Margallo van propiciar un debat elevat i confrontacions d’idees interessants. També algun moment d’una espessor d’arguments difícils de pair, però està bé que la televisió apugi el nivell de les reflexions i exigeixi a l’espectador un esforç per mantenir l’atenció i escoltar els matisos.
L’únic però del debat va ser l’absència d’un rètol (ni que fos puntual) per anunciar que el que vèiem estava gravat. Per un motiu: Margallo va aportar en la discussió unes declaracions falsejades (o ara sembla que n’hem de dir fruit d’un “error humà”) de Jean-Claude Juncker. A la nit, quan es va emetre el debat, ja s’havia fet pública la manipulació d’aquell document. Es feia estrany que Margallo el donés per bo i que Junqueras no l’hi rebatés, sobretot tenint en compte que tergiversar un document de la UE és un escàndol. Un rètol en pantalla que remarqués que es tractava d’una gravació (i fins i tot que apuntés el fet) hauria estat un detall de rigor. És cert que a dos quarts de vuit, tot just arrencar el programa, Cuní va explicar que el cara a cara s’havia gravat al migdia. Però quan ho va dir encara faltaven dues hores i quart per emetre’l sencer. No n’hi havia prou.
Junqueras va dominar, sobretot amb exemples. Feien riure les metàfores catastrofistes de Margallo: “Conducir en sentido contrario, tirarse de un puente, romper la baraja, prender fuego al edificio, dinamitar España...”. L’anècdota de la nit van ser els suposats patufets com a substituts de l’euro a Catalunya i l’aparició de la regió congolesa de Katanga com a nou símil de la nostra situació. No va ser un debat, va ser un combat. Sobretot al final per veure qui sabia més cites cèlebres: Camus, sant Agustí, Espriu, Llull...
Com va dir Junqueras, el simple fet d’aconseguir que un ministre acceptés el debat ja era una manera d’admetre la rellevància de la situació. El clímax de 8TV i de Cuní en tant que promotor i àrbitre d’un esdeveniment històric. Igual d’històric que en aquest context Margallo parlés d’una Catalunya independent fent servir el futur simple i no un condicional imaginari.
