Grècia, ‘jronya que jronya’
Diumenge al vespre dos programes posaven el seu focus sobre la situació a Grècia coincidint amb el compte enrere de les negociacions entre el govern grec i Brussel·les. El 30 minuts emetia un reportatge de France 2, Grècia, en coma sanitari, centrat a investigar la situació dels serveis mèdics al país. I Jordi Évole resumia el Salvados en un tuit: “ Veréis Grecia como si la miraseis por la mirilla ”. I, de fet, Ultimátum a Grecia era això: una anàlisi més transversal de la situació global del país.
S’ha de valorar d’aquest Salvados la voluntat de fer un programa contra rellotge la mateixa setmana d’emissió. Arribaven a Grècia dimecres mateix per palpar la situació del país en aquest moment crucial, i lògicament el pols periodístic obligava a emetre’l amb celeritat. Ajustant-se a la descripció que piulava Évole de veure el país pel forat de la porta, el programa posava especial atenció en les converses dels ciutadans afectats de ple per la misèria econòmica que travessa el país. Escenes costumistes d’homes debatent la situació al bar i dones discutint sobre el futur polític del país mentre esperen ser ateses en un hospital de voluntaris. El Salvados es va veure limitat per la qüestió idiomàtica, cercant testimonis que parlessin espanyol per fer un programa menys feixuc de seguir. Va sorprendre l’aparició fugaç a Atenes d’Íñigo Errejón de Podem com a complement de l’entrevista del viceministre de Defensa del govern de Tsipras. Va ser prou divertit que el ministre, en veure Errejón, el confongués il·lusionat amb Pablo Iglesias. El programa feia esforços a voler trobar paral·lelismes entre Grècia i Espanya a nivell de crisi econòmica i evolució política per crear empatia amb l’espectador.
El 30 minuts, com que aprofundia en un sol aspecte amb més previsió, era demolidor. Una dona embarassada havent de fer un llarg viatge en vaixell per parir en un hospital, un malalt greu recorrent als voluntaris mèdics perquè li revisessin els marcapassos. Impactava la imatge de l’hospital nou i equipat tancat al públic perquè no hi ha diners per mantenir-lo obert, o les escenes de càmera oculta a la zona de quimioteràpia d’un centre públic on els malalts de càncer no hi cabien.
Tant el Salvados com el 30 minuts, però, acabaven transmetent un missatge comú desolador, i que la cosa va per llarg. Anys i anys, “ jronya que jronya ”, que deia l’àvia del iogurt. I cap dels dos programes no va poder oferir respostes a la quantitat d’incerteses que acabàvem de veure.
