Històries del corredor de la mort
La Sexta va emetre dijous el programa Enviado especial, en què el periodista Jalis de la Serna fa reportatges mantenint el seu segell: temàtiques de risc o truculentes arreu del món amb una pàtina groguenca en el relat. Aquesta vegada entrevistava i coneixia l’entorn de l’únic espanyol que hi ha al corredor de la mort dels Estats Units: Pablo Ibar. Acusat d’un triple assassinat, porta vint-i-un anys tancat allà posposant l’execució. De fet, fa una setmana el Tribunal Suprem de Florida anul·lava la seva condemna i ordenava la repetició del judici. Per tant, ara mateix té esperances de sortir-se’n.
Jalis de la Serna visitava el pare, la parella i el cosí d’Ibar. Parlava amb el seu advocat i mirava d’aclarir què va passar. També va tenir l’oportunitat d’entrevistar el reclús al centre penitenciari de Miami. Les preguntes de la conversa desprenien el sensacionalisme habitual d’aquest tipus de reportatges. “¿Has pensado que algún día te vas a tener que despedir de ella?”, li deia el periodista referint-se a la parella sentimental de l’acusat.
Fa molts anys, la televisió va fer un seguiment molt extens de l’altre espanyol que hi havia condemnat al corredor de la mort fins que va convertir-se en el primer europeu a lliurar-se de la pena màxima dels Estats Units. Va ser el famós cas de Joaquín José Martínez. Durant un temps aquest reclús apareixia constantment en reportatges de les diferents cadenes i un cop alliberat va fer un tour mediàtic explicant la seva història. Els programes sobre ell eren idèntics al que vam veure dijous passat a La Sexta. La mateixa estructura, els mateixos perfils de testimonis i el mateix plantejament de guió.
Però aquests reportatges deixen un regust estrany. Primer perquè indueixen l’espectador d’una manera molt forçada a creure que el protagonista és un màrtir acusat injustament. No deixen espai per a cap mena de reflexió sobre la pena de mort en si. Importa lliurar-se’n perquè és innocent. El programa s’esforça en aquest biaix argumental. Et retraten una bellíssima persona a qui un dia se li gira la sort i el detenen per error. Mai es posa l’èmfasi en la dimensió moral i ètica de la pena capital. En la barbaritat que sigui un govern qui toleri un assassinat més en nom de la justícia. L’espectador, per tant, percep la subliminar idea del corredor de la mort com un lloc que, per als autèntics culpables, ja està bé que existeixi.
