Estat Islàmic: propaganda massiva
Dimarts, després del magnífic documental To Kyma sobre els refugiats, el Sense ficció en va emetre un altre que hi estava relacionat. Vam veure Descodificant Estat Islàmic. El desencadenant d’aquesta catàstrofe humanitària. El reportatge està construït a partir de tota la propaganda audiovisual que utilitza el jihadisme per crear adeptes i difondre les seves idees. Just al principi ho adverteixen perquè l’espectador es fixi en els codis que utilitzen i es distanciï de les seves estratègies de persuasió per entendre-les millor. Es fa palès com el jihadisme controla a la perfecció les pautes de conducta occidental. Juguen amb avantatge. L’Estat Islàmic disposa d’una indústria audiovisual d’última generació per aconseguir tenir més impacte i influència.
El documental és de terror. A mesura que el vas veient i comproves la maldat extrema, el plaer per l’horror i la capacitat per comunicar-ho, et vas angoixant. L’Estat Islàmic utilitza el llenguatge de la ficció nord-americana més popular per filmar-nos la seva realitat. Apliquen amb habilitat els nostres codis lingüístics televisius per transmetre la seva ideologia. Nens adoctrinats i ensinistrats per matar, adolescents que assassinen i torturen presos, màrtirs de la causa sacrificant-se en directe... Fa esgarrifar i produeix una distorsió en la ment de l’espectador perquè aquest llenguatge el tenim assimilat com a ficció, i percebre’l com a realitat és demolidor. L’abús d’imatges a càmera lenta per incrementar l’èpica, transmetre l’estètica de l’horror com una cosa poètica i emocionant, les morts dels seus màrtirs en slow motion que comuniquen una certa bellesa de la mort... Els assassinats d’ostatges tenen un suspens i uns enquadraments televisius que suggereixen la humiliació d’Occident davant la prepotència jihadista més inquietant. L’attrezzo i la posada en escena és pròpia de la publicitat més ambiciosa. L’ús recurrent de postes de sol i els contrallums per idealitzar la seva causa evoca un paradís constant. Les masses enardides reforcen el sentiment de col·lectivitat. L’esperpent televisiu s’accentua quan descobrim que fins i tot fan talent shows de jihadistes, al més pur estil dels concursos per escollir cantants. Hi ha un anunci per captar adeptes que és terrorífic. Un jove canadenc explica a càmera el seu passat al Quebec. Una vida idíl·lica de paisatges, amics d’escola, practicant esports de neu i amb una vida acomodada, com si fos publicitat d’una universitat nord-americana. Però explica com canvia les seves prioritats i se suma a la causa jihadista fins que ens l’ensenyen, minuts més tard, mort com un màrtir. El seu relat a càmera el fa just abans de saber que morirà. Descodificant Estat Islàmic només és apte per a ments resistents que saben que després de veure’l no es passaran la nit fent voltes pel matalàs.
