L’esguerrat maquillatge del ‘.Cat’
Nova temporada del .Cat amb canvi d’imatge global. La substitució d’Ariadna Oltra per Xavi Coral ha anat acompanyada d’un redisseny del model de programa i del decorat. El plató és, precisament, el pitjor de tot. Un espai de tons rosats i lilosos, farcit de corbes i de línies que li donen un aire de magazín femení de tarda. És lleig i passat de moda. A Coral l’han proveït d’una enorme taula que atorga al programa un estatisme que no tenia. És com si haguessin volgut revestir d’autoritat la figura del presentador. El pitjor espai de tots és el set de les cadires on dijous s’asseien Francesc-Marc Álvaro i Milagros Pérez Oliva. Era un racó de televisió local. Pobre i de nyigui-nyogui. Com a mínim el decorat de l’etapa anterior del .Cat semblava innovador i modern. Amb aquest nou disseny han anat vint anys enrere. Quan Xavi Coral es desplaça pel plató camina entre penombres. S’entén que el primer dia hi hagués errors de realització, dubtes de moviments i inseguretats en les sintonies. Però potser va transmetre la sensació d’una certa improvisació d’última hora.
A Xavi Coral li ha quedat empeltat el to desenfadat del Divendres. Vés a saber si ja era això el que buscaven amb aquest vodevil de presentadors. El que no s’explica gaire, però, és que necessiti ajuda a les entrevistes. El .Cat ha integrat la figura del periodista Tian Riba, que s’ha convertit en el Sergi Roberto de TV3. Tant serveix de lateral dret, de mig centre com d’interior, però ningú el posa de titular. Tant acompanya el Coral o la Melero com, des d’avui, el Sala i Martín. Les entrevistes fetes per dues persones sovint perden el fil conductor, dispersen el convidat i un dels dos entrevistadors queda relegat a un paper menor. Va ser el cas de Xavi Coral amb Inés Arrimadas. El .Cat ha inclòs seccions per amenitzar el programa. La secció de Natza Farré procura esponjar els continguts més densos. Però costa entendre quina és la finalitat d’aquest canvi global del format, d’aquest pas cap a un plantejament més tou i desfasat. La tele dels raconets. A un lloc la taula, a un altre les cadiretes, a un altre la secció a peu dret... I un presentador que en un programa que hauria de ser d’anàlisi i d’aprofundiment de l’actualitat acaba reduït a un simple conductor de transicions. El format obliga Coral a mantenir un paper superficial quan la missió del .Cat exigiria del presentador un rol més incisiu, una implicació més profunda. Perquè, en bona part, l’espectador s’interessa pels continguts en la mesura que nota interès en el mateix presentador.
