12/07/2015

L’estil Eduardo Inda

2 min

Eduardo Inda és el periodista inquietant que viu de manera desacomplexada ser el titella útil que fa la feina bruta d’allà on li paguen. Ara viu abonat a La Sexta, on exerceix d’abanderat de la dreta més prepotent i descarnada. És el col·laborador de luxe d’Al rojo vivo perquè porta les tertúlies a la baixesa necessària mentre Antonio García Ferreras, el director, dóna lliçons de periodisme i tolerància. Josep Pedrerol el rep setmanalment al seu Chiringuito per marcar l’agenda i intoxicar en la mesura que al president del Madrid li convé. A La Sexta noche també utilitzen Inda per assegurar-se els nivells de ràbia, bilis i menyspreu que la nit televisiva dels dissabtes requereix.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La Sexta se serveix de la caspa més enganxosa per vendre el seu progressisme. Donen repercussió al personatge que es belluga per les clavegueres del periodisme i el poder, que no titubeja a l’hora de mentir i que no té compassió si té clar l’objectiu. És l’estil Eduardo Inda. Els aires llefiscosos de poeta renaixentista li proporcionen una telegènia especial. Altiu i profètic, enreda el debat, el porta al seu terreny i desactiva les intervencions dels altres participants a través del descrèdit. Ataca a base de dades simples i tergiversades: “Este año España será el país que más crecerá en todo el mundo ”. Interromp a base de repetir deu vegades la mateixa paraula. Per menysprear la seva víctima fa servir el recurs de comparar-la amb una criatura: “ Piqué tiene la mentalidad de un niño pequeño ” o “ Me has recordado a mi hijo de ocho años, que nunca tiene la culpa de nada ”. Connecta amb l’audiència perquè fa metàfores molt senzilles però enganyoses. El conflicte grec queda reduït a un “¿ Cuándo prestas dinero no quieres que te lo devuelvan? ¡Pues ya está! ” Clava la mirada al contrincant a batre i en l’instant que riu hi reconeixes el moment que entrarà a matar. Dissabte va anar a La Sexta noche havent carregat l’arma dialèctica amb les investigacions prèvies de baixa categoria. Al representant de Podem, Pablo Bustinduy, li va clavar les dents: “ ¿Sabes quién fue el responsable de que llegase esa situación dramática a las cajas españolas? El Partido Socialista que tú tan bien conoces porque tu madre fue ministra del Partido Socialista y tu padre se beneficiaba de él porque fue el director del Metro de Madrid ”. I quan fereix després no calla perquè ningú li pugui retreure les formes pròpies d’un concursant de Gran Hermano. Parla llargament per distreure l’espectador de la seva maldat i sortir repentinat de la batalla.

stats