Llàgrimes de cocodril per la independència
Dilluns a El intermedio van fer un experiment televisiu molt divertit. Primer ens van emetre un vídeo en què vianants de Madrid informats (falsament) que Catalunya s’havia independitzat d’Espanya gemegaven, ploriquejaven, es tapaven els ulls amb les mans o feien cara de terror amb la boca esbatanada. El resultat era estrany perquè veies els ciutadans amb un excés de drama impostat, potenciat per una música molt trista que afegien de fons. Després la presentadora Sandra Sabatés ens va aclarir que l’enquesta de carrer l’havien manipulat expressament. Havien explicat als enquestats que eren una productora que treballava per a un programa anglès i que necessitaven reaccions molt tràgiques dels espanyols disgustats en assabentar-se de la independència de Catalunya. Per això, els deien, era important que no parlessin (perquè al Regne Unit no els entendrien) però que havien de ser molt expressius amb les seves reaccions. A continuació ens van ensenyar les preses falses. A gairebé tothom se li escapava el riure, no sabia fingir el plor i no podia evitar valorar amb paraules i una gran teatralitat la independència de Catalunya com un desastre vital. La reportera els comminava a posar-se encara més tristos, a provar de gemegar una mica i plorar amb desconsol. Com més hi insistia, més reien en fer la interpretació de pa sucat amb oli. Una bona dona feia veure que li faltava l’aire per respirar i s’alarmava perquè l’esposa del seu fill, que és catalana, no li havia dit res. Després es tapava la cara fent veure que li queien les llàgrimes, però el que intentava era amagar el riure que se li escapava per sobre la bufanda.
El resultat era còmic. Un exercici televisiu enginyós i hilarant en la línia habitual d’El intermedio, que, subtilment, denuncia aspectes menys divertits de la realitat mediàtica. D’una banda, evidencia a través d’una paròdia l’excés de dramatisme amb què s’està informant del procés a Espanya. S’ha convertit en una mena de culebrot apocalíptic, una calamitat existencial, en què sembla que es posi en entredit la vida i la integritat de les persones. De l’altra, l’experiment també fa palès el no n’hi ha per tant. Exposa que a la gent del carrer el tema de la independència fins i tot els pot fer riure. I és que, en general, tot i la importància política del procés que s’està vivint, molts programes han oblidat la possibilitat de posar-hi un somriure i desdramatitzar el fet. Perquè riure més sovint pot contribuir a perdre-hi la por, que és el que alguns polítics volen que tinguem.
