Marhuenda, el gran xaman
Dilluns la tertúlia d’Al rojo vivo de La Sexta començava d’una manera desenfadada. La conductora d’aquestes setmanes d’estiu, Cristina Pardo, presentava el tertulià Paco Marhuenda: “Paco ¿qué tal, aparte de recortando periódicos?” Els més assidus a les tertúlies d’Atresmedia saben que a Marhuenda li agrada fer un ampli desplegament de retalls de diaris sobre la taula per tenir una visió panoràmica de l’actualitat que vol retratar. Marhuenda li va seguir la broma: “Así me entretengo y me voy tranquilizando antes de hablar contigo, porque como eres tan anti-PP...” Pardo es va quedar parada: “¿Te pongo nervioso?” I Marhuenda va demostrar que fins i tot quan prova de fer humor es fa la víctima i es queixa: “Sí, sí, todo es anti-PP, lo malo que es el PP... Y así yo me voy relajando”. Automàticament Marhuenda va alçar les mans, va ajuntar els dits per les puntes fent un farcellet, i com qui fa un exercici de relaxació (una mica rudimentari) va fer un estrany so agut: “¡Uuuuuuh! ¡Uuuuuh!” A Cristina Pardo li va semblar tan divertit que li va demanar que ho repetís. I l’home va obeir: “¡Uuuuuh!”, va tornar a fer amb un somriure. I a continuació va ironitzar amb els noms dels estrategs del Partit Popular: “Como el gran chamán que es Arriola, sustituido por el todopoderoso Moragas....” Després de la impagable escena, Cristina Pardo va entrar en matèria.
Marhuenda, l’home que en comptes d’opinar sembla que rondina, és el perfil de tertulià que a cada sessió es fa passar per una víctima. Ja sigui fent broma o amb to indignat, no hi ha instant televisiu en què Marhuenda no s’autoconsideri el més perjudicat del debat, el més maltractat i a qui li va tot en contra. Sempre detecta un clima hostil envers la seva ideologia, les seves opinions o la seva persona. Vol que l’espectador tingui constància d’un suposat maltractament o menyspreu que rep per part del programa, del presentador o d’algun altre tertulià. Marhuenda és el gemegador oficial dels debats de la tele.
Més enllà de les opinions que donen els tertulians, cal analitzar la seva conducta. El seu nivell d’educació, les estratègies per interrompre, la manera que tenen de fer-se escoltar, els temes que els obsessionen o cap on deriven sempre la conversa. Diu molt del personatge. A Marhuenda el defineixen els seus gemecs. Una veu aguda i uns laments que t’acaben penetrant al cervell fins a fer-se insuportables. Després d’escoltar-lo una estona, qui necessita fer els exercicis de relaxació és l’espectador.
