En Mas se’n va al gimnàs
Divendres al canal 3/24 emetien el programa Acció política, l’espai que recull i informa de l’activitat política catalana. En aquesta edició oferien unes imatges inèdites d’Artur Mas gravades el 27-S en què l’aleshores president en funcions va deixar que les càmeres entressin a casa seva. Des del seu sofà, Mas fa una reflexió sobre el moment polític que està travessant el país i la seva implicació. De fet, el programa ho bateja com a “reflexions íntimes”.
El reportatge, d’uns dotze minuts de durada, comença recordant un míting de campanya d’Artur Mas molt encès, en què se’l veu arengant de manera fervent el públic i que acaba esgotat, com qui guanya un combat de boxa, i rep l’abraçada de Junqueras i Forcadell. A continuació, les seves “reflexions íntimes” es van alternant amb imatges de la seva rutina diària. El veiem en xandall el mateix dia de les eleccions i entra al gimnàs avançant per uns passadissos una mica sòrdids d’unes galeries comercials. Mentre anem sentint de fons la seva valoració de l’evolució política de Catalunya, el veiem com fa exercicis en un parell de màquines del gimnàs. S’eixuga la suor de la cara i continua treballant la musculatura. Un muntatge audiovisual que dóna una mena de punt de vista de superhome. Les càmeres el segueixen camí de casa. La gent pel carrer el felicita i l’atura per fer-s’hi fotos. Al llarg de tot el reportatge veiem com li demanen deu fotografies, li fan mitja dotzena de petons, unes quantes abraçades, i li donen les gràcies fins a catorze vegades. Tot alternat amb les declaracions des del menjador de casa i amb Helena Rakòsnik asseguda al seu costat. S’intueix una llar acollidora, sense luxes però elegant. Van a votar i mostren el bany de masses de la gent cridant “independència” al seu voltant. L’equip d’ Acció política els segueix fins al Palau de la Generalitat, on es dirigeix al seu despatx a repassar temes pendents. S’acaba amb un altre míting i amb Mas responent a les preguntes “Com vols que se’t recordi? Quina herència deixes?” Trenca amb el que hem vist fins ara de Mas i de la manera d’abordar la política a TV3. El reportatge desprèn un regust ensucrat, admiratiu. Els reportatges televisius de seguiment a polítics, aquells que retraten la rutina i l’àmbit personal combinats amb la ideologia i la reflexió, són molt delicats perquè fàcilment cauen en recursos tòpics i perillosos. Primers plans, reflexions pausades des de casa, passeig pel carrer saludant la gent... Una manera de mostrar el personatge que perd la distància del retrat periodístic i cau en l’homenatge fàcil, pla, admiratiu, carrincló i una mica passat de rosca.
