Masclisme televisiu a TVE
E l legado és el nou concurs de les tardes de TVE. Un programa que sembla d’una altra època i no només perquè el presenti Ramón García (Ramonchu, per als espectadors que l’estimen). El legado és un concurs de cultura general en què els participants es van eliminant els uns als altres en diferents proves de preguntes fins que un de sol ha d’afrontar la prova final de més dificultat. L’únic que ha de fer el presentador és formular les qüestions i explicar si l’han encertat o no. Però la direcció del programa ha considerat adequat que calien dues hostesses per ajudar-lo. Per tant, hi ha dues noies (una mulata i una de raça blanca) que llueixen el mateix vestit curt i cenyit a la cintura. Les hostesses es passen el programa assegudes en un tamboret alt, com si fossin dos lloros, i amb un somriure perenne. D’entre la trentena de preguntes i respostes que fa en Ramonchu, n’hi ha tres o quatre que en comptes de resoldre-les ell demana que siguin les hostesses les que ho facin. Una d’elles, aleshores, obre la boca i diu, per exemple: “Sí, Ramón. Es verdadero. El vuelo más corto en avión dura dos minutos ”.
Ramón García quan interactua amb una hostessa fa veure que té interès en ella: “ Hablemos ahora de animales. Isabel, tú tienes algún animalito en casa? ” I la noia, al seu costat, li contesta sol·lícita: “ Sí, tengo un perrito ”. I ell li respon: “ ¡Oh! ¡Un perrito! Pues nosotros vamos a hablar de gatitos, y más concretamente de ronronear... ” En una de les proves els concursants han de trobar la paraula intrusa. Se’ls tradueix una paraula castellana a vuit idiomes diferents. Però una de les traduccions està equivocada i vol dir una altra cosa. A l’hostessa li toca llegir les vuit paraules estrangeres sense tenir-ne ni idea de la pronunciació i amb cara de no saber què està dient. Quan acaba, en Ramonchu, que és molt amable amb elles, la lloa: “ ¡Muy bien! ¡La pobre se ha pasado una semana para aprenderlo! ” Amb una Televisió Espanyola carregada de deutes, retallades i acomiadaments és insòlit que puguin dur a terme un concurs com El legado on reparteixen diners als participants, però encara és més estrany que incloguin la despesa (que no deu ser gaire) de no una, sinó dues hostesses. Dues noies que fan una feina prescindible. El que ja no és tan estrany és que avui dia encara hàgim d’aguantar aquesta inèrcia televisiva caduca i masclista. Fa honor al títol del programa. És ben bé el llegat cultural que ha deixat la dictadura. Les seqüeles d’una mentalitat retrògrada que encara cueja.
