Més cuina a l’Esport3
Ahir parlàvem del programa de Rachel Khoo i avui, continuant amb aquests espais gastronòmics que farceixen (de manera incomprensible) el canal d’esports de Televisió de Catalunya, n’hi ha dos més que potser us interessen. Un és Cuiner sota pressió (Pressure cook), un format nord-americà en què el xef de Nova York Ralph Pagano volta pel món intentant tornar a casa. A cada capítol deixen el cuiner en una punta del planeta amb els ulls tapats. Se suposa que ha de buscar-se la vida per guanyar diners i comprar-se el bitllet de tornada. Fa feines de tota mena i sovint la cuina és la solució al seu repte. De passada descobreix ingredients, receptes i plats tradicionals dels llocs recòndits que visita. Aquest espai és més entretingut que no pas interessant però costa de pair perquè la dinàmica del programa és difícil de creure. Tot plegat es veu més fals i teatralitzat que un anunci. Gastronòmicament tampoc satisfà les expectatives dels incondicionals de la cuina televisada.
L’altre programa és Els tresors de Sarah Wiener, una producció de la cadena Arte i que vindria a ser una mena de versió internacional del Collita pròpia de TV3. Sarah Wiener és una cuinera mediàtica i té tres restaurants a Berlín. En un inici, les seves aventures culinàries arreu d’Europa eren cèlebres pels seus viatges en un Volkswagen vermell descapotable. Ara els complements vermells són un element distintiu del personatge. A Els tresors de Sarah Wiener sempre surt amb una motxilla vermella a l’esquena i fa fotografies amb una enorme càmera Polaroid vermella. La qualitat de les seves fotos és més aviat dubtosa, sobretot a l’hora de retratar menjar. Diguem que el resultat visual no converteix en gaire apetitosos els plats que proposa. La gràcia de Sarah Wiener és que recorre Europa buscant un ingredient concret, originari i natural, d’un punt de la geografia. Ens parla del pa de Baviera, dels tomàquets del Vesubi, de la llet de Transsilvània, de la gallina gascona, de les pomes de Semmerling, de l’oli d’oliva de Creta, del bacallà de les Lofoten, de la carn de xai de l’Alta Provença o de la mel de Suàbia. I dóna a conèixer agricultors, artesans i cuiners autòctons que treballen amb aquesta matèria primera.
Tenint en compte que els esdeveniments esportius més rellevants ens els hem d’empassar igualment a TV3 i no a l’Esport3, un acaba preguntant-se si no hauria tingut més èxit que Televisió de Catalunya fes un canal temàtic gastronòmic en comptes d’aquest poti-poti pseudoesportiu i sense cap línia de programació definida.
