Quina tele dieu que us representa?

Espanya és aquest país tan peculiar que en els seus informatius hi pots veure Pablo Iglesias defensant el poble grec però no hi pots veure un eurodiputat flamenc defensant el català.

Dimecres, al Telenotícies migdia, ens informaven al final del bloc de política que l’eurodiputat Mark Demesmaeker havia comparegut per reclamar l’ús del català a la cambra europea. La notícia amb prou feines durava trenta segons. Sorprenia perquè Demesmaeker, a qui l’ús del català ni li va ni li ve, demanava reparar una injustícia: que la nostra llengua deixés d’estar prohibida al Parlament Europeu. Això no ho vam veure en cap altre informatiu de les televisions espanyoles. Ningú més va considerar que fos rellevant. Ni tan sols el Telediario de TVE, que com a tele pública que paguem tots podria haver mostrat un mínim de sensibilitat i interès a explicar que un idioma cooficial del país està prohibit a l’Eurocambra. Tampoc La Sexta, sempre tan progre i oberta, va destacar el fet. Ni Antena 3, ni Cuatro, ni Telecinco...

Al Telenotícies de TV3, aquests informatius dels quals alguns reneguen perquè no s’hi senten representats, és cert que van parlar del procés, d’Artur Mas i de l’ANC. És, malgrat que els cogui, la realitat política del país. Però el mateix dimecres també hi podies veure Iceta, Sánchez-Camacho, Junqueras, Forcades, David Fernàndez i els d’Unió de tots dos bàndols. I Soraya i Rajoy. També van informar de la proposta de reforma de la Constitució que va presentar Pedro Sánchez. Hi vam veure Tsipras, Juncker, Merkel i la sensacional crònica en directe de Lluís Caelles des d’Atenes. Si fa o no fa, hi podies veure les mateixes notícies polítiques que a la resta d’informatius espanyols. Uns informatius en què l’actualitat catalana és inexistent fins i tot quan un eurodiputat flamenc reivindica el català. Això sí, com a mínim a TV3 t’estalviaves veure notícies com “Rescatan a una perra de un maletero” o “Se opera veintitrés veces para parecerse a Superman”. Però t’oferien el cas dels 11 del Raval, el problema dels incendis a Catalunya, un cop policial contra el narcotràfic i l’alerta de pobresa d’un estudi econòmic.

Amb tots els seus defectes i errors (que s’han de denunciar quan convingui), la necessitat de més esperit crític i l’exigència de millores, TV3 connecta amb una realitat, un entorn i una sensibilitat que no apareixen a les altres cadenes. Alguns catalans són lliures de no sentir-s’hi representats, però com a mínim a TV3 se’ls té en compte.