Telerealitat al Parlament

Dilluns a la tarda vam quedar atrapats davant la pantalla amb les compareixences de Jordi Pujol, Marta Ferrusola i Jordi Pujol jr. davant la comissió d’investigació que se celebrava al Parlament. Un autèntic espectacle en directe. Una versió formal i nostrada de Gran Hermano en què els protagonistes s’exhibien fent gala dels seus millors recursos. Tant els diputats com els Pujol representaven el seu paper intentant vèncer l’adversari i agradar a l’espectador. Un espectador que se sentia com un espia, un voyeur de l’escena. L’interès de l’esdeveniment era potent perquè l’actitud dels personatges interrogats no complia amb els estàndards de la formalitat televisiva, sinó amb l’autenticitat d’un vídeo domèstic. Amb Jordi Pujol l’escena va ser més o menys l’esperada, amb Ferrusola vam sucar pa amb el seu sarcasme i el plat fort el va servir el Júnior amb una barreja de detallisme descarat i prepotència explicativa que t’obligava a continuar mirant-ho. Al canal 3/24 es va produir una mena de crescendo televisiu al llarg de tota la tarda que a l’espectador li creava addicció perquè sempre semblava que el més fort estigués a punt de passar. El tarannà arrogant i espontani de la família Pujol va fer derivar l’acte parlamentari en una mena de comèdia televisiva que enganxava poderosament. Una tragicomèdia en tres actes en què fins i tot la pila de l’audiòfon va tenir el seu paper. La funció va evolucionar en una mena d’esperpent d’estirabots i intervencions que despertaven certa morbositat. Un desig de veure’n més. En el moment de plenitud televisiva i connexió absoluta de l’espectador amb el contingut de les imatges, el 3/24 va posar fi a l’emissió. Una decisió periodística errònia perquè van tallar l’esdeveniment per fer una tertúlia del que ja estàvem veient. Inversemblant. La dictadura de la graella en comptes del valor informatiu de l’actualitat. El programa 23/24 feia una tertúlia per comentar el que ens acabaven d’arrabassar. Per cert, que ens en vam anar a dormir amb el periodista Antonio Baños participant del debat i ens vam llevar amb el mateix periodista a la tertúlia d’ Els matins. Potser el Novotel que hi ha al costat de la tele hauria de fer uns abonaments especials perquè els tertulians hi pernoctin.

Admetent el meu desig desenfrenat de poder seguir en directe la següent compareixença del clan Pujol, entenc els que qüestionen la utilitat d’aquestes comissions d’investigació. Ara bé, només per l’espectacle televisiu i tenir l’oportunitat de veure de quin peu calcen uns i altres ja ha valgut la pena.