Tota la vida amb ‘Gran Hermano’
Dijous el programa més famós de Telecinco, Gran Hermano, va tancar la seva quinzena edició. A Catalunya la final va ser líder d’audiència amb una mitjana de 421.000 espectadors i un 23% de quota de pantalla. La guanyadora és una dependenta de Barcelona que es diu Paula. La noia va arrencar el 70% dels vots dels espectadors. Es tracta de la guanyadora més jove de la història d’aquest programa a Espanya. Només té 20 anys. L’edat no és un detall superflu. És una cosa significativa, sobretot si tenim en compte els anys que fa que Gran Hermano s’emet a Telecinco.
La primera edició (l’única que ha valgut la pena) es va estrenar l’any 2000. En aquella arrencada l’eslògan era “ Bienvenidos a la vida en directo ” i la gràcia radicava en el suposat experiment sociològic de tancar els concursants tot el dia en una casa com ratolins de laboratori. Era sorprenent i diferent de tot el que havíem vist abans. La cadena potenciava el fet d’exposar la intimitat davant les càmeres: els incòmodes moments de dutxar-se o anar al lavabo. El millor va ser que l’èxit del programa va sorprendre fins i tot els que el feien. Els primers concursants, tancats en aquella casa de Soto del Real, desconeixien que fora s’havien convertit en un fenomen de masses. Quan nosaltres vèiem allò del “ Quién me pone la pierna encima para que no levante cabeza ” i la famosa “ simbiosis ” la Paula que ha guanyat ara l’edició 15 de Gran Hermano amb prou feines tenia cinc anys. Just començava a tenir ús de raó. Tota la vida l’ha vist a la pantalla de casa.
Per a aquesta noia el programa no és ni un experiment sociològic ni una excentricitat mediàtica. Per a aquesta concursant Gran Hermano és un clàssic. Forma part del que ella ha entès com a normalitat. Participa d’una quotidianitat que tota la vida ha vist com entrava al menjador de casa seva. És una sortida professional més. Incorporar-se en aquesta mena de microones mediàtic. Integrar-se dins una trama argumental que tindrà continuïtat a la cadena. Participen amb naturalitat d’aquest engranatge d’explotació personal per viure de la fama més barroera de la televisió. El programa de la incultura, el bressol de la deseducació, l’aixopluc dels nous analfabets, l’oficina dels ni-nis, comença a fagocitar les seves pròpies víctimes. Gran Hermano comença a devorar el que ja ha defecat abans. Es tanca un cercle. Ara sí: benvinguts a la vida en directe.
