El ganxo de l’emotivitat
El canal 33 ha estrenat Som dones, un programa en què moltes dones de diferents edats i condicions socials, familiars i professionals opinen del tema sobre el qual gira l’espai aquella setmana. Més que feminisme (que hi és de manera subjacent), hi ha una reivindicació de la singularitat del fet de ser dones. És un programa bonic, amb una realització molt sòbria i una fotografia molt lluminosa, brillant i neta. El preciós espai on ubiquen les entrevistades per conversar-hi destil·la claredat, ordre i transparència, unes característiques que acaben traspuant en el seu discurs. El guió denota molta cura a l’hora de seleccionar els fragments del trencaclosques i de recol·locar les peces per construir un fil conductor coherent. No és un programa exclusiu per a dones. És, per descomptat, apte per a homes que pensin que existeix una sensibilitat femenina i hi connectin bé. De moment del Som dones se n’han emès dos programes. Demà al vespre emetran el tercer per parlar de l’amor. El segon, centrat en la feina, va ser molt més interessant que el primer i acomplia més l’objectiu principal. L’estrena, basada en el fet de néixer i morir, tenia una intenció massa transcendent. Són aspectes dels qual s’ha parlat tant a la televisió (i en emissions similars tipus Nous formats ) que la idea quedava més diluïda. En canvi, en el de la feina, gràcies a les petites històries individuals, s’aconseguia més construir una gran història global i una percepció més exclusiva d’un sexe en concret. Ara bé, si hem de trobar un però en el Som dones és que potser acaba destil·lant un excés d’homogeneïtzació del món femení. És a dir, malgrat la diversitat de dones de diferents condicions i que totes exposin el seu punt de vista, el programa traspua una uniformitat (reforçada per l’espai) poc real. En ocasions pots caure en la sensació, com a espectadora, que totes les dones estan d’acord en tot i que el gresol d’opinions no són més que mínimes variants del mateix.
Ara bé, l’atractiu i el secret d’aquest programa rauen en l’emotivitat. A nivell televisiu, les dones a l’hora de ser entrevistades són capaces d’oferir una sinceritat i exposar molt més la seva intimitat. Davant d’una càmera, ells procuren mantenir un rol més estàndard i no detallar ni matisar tant els sentiments associats a vivències personals o sensacions. Per tant, aquest és el ganxo televisiu del Som dones. L’empatia automàtica que es genera entre l’emotivitat de les que estan parlant en un costat de la pantalla amb l’emotivitat de les (i dels) que les estan escoltant a l’altra banda.
