23/08/2015

El granet de sorra de ‘La Sexta noche’

2 min
El granet de sorra de ‘La Sexta noche’

Dissabte a la nit La Sexta noche convidava Xavier García Albiol i el presentaven com “el hombre elegido por el Partido Popular para intentar evitar el batacazo que pronostican las encuestas en Catalunya ”. Tot just començar van evidenciar amb un gràfic quin és el poc suport electoral que s’espera que tindrà el PP el 27-S. Només de mostrar-lo assegut a la butaca el programa ja havia escrit malament el seu nom al plasma de darrere. Xavier amb b com si fos basc. Albiol vestia amb la informalitat que se li pressuposa a la televisió d’agost: mocassins blau barrufet al més pur estil Julio Iglesias, sense mitjons i texans. Un discretíssim Hilario Pino li va fer les primeres preguntes. Entre els implants de cabells i la tibantor de la pell de la cara ha aconseguit menys expressivitat que el seu guinyol del Canal+. Pino comptava amb l’ajuda d’Eduardo Inda, que de seguida va establir una ràpida complicitat amb Albiol. Li va centrar a la perfecció i amb un somriure totes les pilotes perquè el polític de Badalona rematés amb confiança. Jesús Maraña, l’altre col·laborador, va ser l’únic que va intentar anar una mica més enllà en les seves preguntes i potser per això va participar ben poc.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’entrevista a Xavier García Albiol va ser mitja hora de televisió perduda. Per a l’espectador no català veure aquest polític explicant les seves peripècies a Badalona i les seves opinions sobre els immigrants té escàs interès. I per a l’audiència de Catalunya (del partit que sigui) les preguntes que li feien i el discurs que adoptava Albiol en clau espanyola tenien sempre una òptica tan distant del nostre país que més que una entrevista política allò va ser un simple aparador.

Preguntes previsibles sobre els perills del procés a Catalunya i el risc de les properes eleccions en què Albiol va deixar anar els seus lemes més elementals i primaris. A nivell televisiu va ser un cromo de presentació per ensenyar bé la cara i les sigles del partit del senyor que han de votar els que estiguin en contra de la independència. Significatiu com La Sexta noche té tendència a convidar els polítics catalans amb menys suport electoral, anant fins i tot en contra dels seus propis interessos d’audiència. Deu ser que els interessos polítics tenen més pes que les gràfiques d’espectadors. Queda clar que no només és Albiol qui intenta evitar “ el batacazo ” del PP. La Sexta i Atresmedia hi posen el seu granet de sorra.

stats