Una investigació d’alt nivell
El 30 minuts de diumenge oferia un reportatge de la cadena de televisió pública alemanya, la WDR, que era extraordinari. El vol de la mort investigava qui són els autèntics responsables de l’abatiment de l’avió de passatgers MH17 de Malaysia Airlines quan sobrevolava Ucraïna, en què van morir 298 persones. El misteri i la desinformació han acabat diluint el cas, però el reportatge aconsegueix assenyalar els culpables amb proves i explicar per quins motius els governs implicats mantenen sota secret les investigacions.
Des del punt de vista periodístic, el reportatge és sòlid i impecable. Aconsegueix parlar amb fonts d’informació de primer ordre i dels diferents bàndols. Contraposa versions i teories. I un cop exposades, les comprova totes. És insòlit que un treball televisiu aprofundeixi a un nivell tan precís i es mulli a l’hora d’establir un veredicte final en un cas tan complex i delicat. Però les proves que aconsegueix el programa són irrefutables. Segons el govern ucraïnès, l’MH17 va ser abatut pels separatistes pro-russos amb un llançamíssils proporcionat pel govern rus. Washington els dóna la raó. Moscou, en canvi, assegura que va ser un caça ucraïnès. Els responsables del documental entrevisten fins i tot el pilot d’aquest caça, que demostra que aquell dia no va volar, i expliquen per què el seu tipus d’avió no té les condicions per abatre un vol de passatgers. Per sort, hi ha la feina d’un equip d’investigació independent d’Anglaterra, que és qui facilita als periodistes de la WDR les proves definitives del que va passar amb el vol de Malaysia Airlines. Amb un treball de recerca increïble han aconseguit recollir centenars de fotografies que reconstrueixen el camí que va fer el míssil que va fer explotar l’avió. En troben les primeres imatges en un comboi rus que després passarà a territori separatista d’Ucraïna. Ajuntant les peces d’un trencaclosques molt laboriós, a base d’imatges publicades en diaris i xarxes socials (sovint penjades pels mateixos guerrillers separatistes), acaben localitzant el punt des d’on van disparar el míssil.
Un cop aclarit l’origen (rus), el recorregut i el punt de llançament, expliquen com va ser que van confondre l’avió amb un objectiu militar. El govern ucraïnès no queda lliure de responsabilitat: no va tancar l’espai aeri. Un reportatge interessantíssim que demostra la hipocresia dels governs i el desemparament dels familiars de les víctimes per culpa d’interessos polítics. I, sobretot, és la prova que encara es poden fer investigacions periodístiques d’alt nivell que resolen incògnites en comptes de crear-ne de noves i ofereixen a l’espectador allò que demana: la veritat.
