El marcatge de Terribas
El debat va començar amb una Mònica Terribas amb una energia i un esperit juganer molt positius. Va encomanar als candidats el to televisiu que calia. Després de tants debats acumulats i de la crispació de la vigília amb Ana Pastor, era fàcil caure en la inèrcia i el tedi d’uns polítics que comencen a tirar de rutines argumentals perquè acusen el cansament. Bé, menys Iceta. Ell ja va deixar clar que no n’estava gens, de cansat, i que, per tant, el votessin a ell. “Doncs balli, Iceta, balli!”, el va esperonar Baños. Van ser la parella estrella de la nit. El cap de llista de la CUP continua cruspint-se la resta de candidats per la seva espontaneïtat. Terribas també va gastar un sentit de l’humor punyent que va sorprendre l’espectador. Va desdramatitzar el debat i va llançar algunes dosis puntuals de sarcasme: “Tot i que vostès lamenten que no es parli més de polítiques socials, resulta que només una de les preguntes que han fet tracta aquesta temàtica...” La Junta Electoral Central també va rebre un parell de vegades: “Això de les compensacions m’estressa”. Terribas va fer un intens marcatge a l’home a García Albiol. En diverses ocasions, excedint-se del seu paper, el va interpel·lar millor de com ho faria un candidat rival.
Pel que fa als candidats, la sobredosi de debats ha servit perquè abusin dels recursos clàssics per debilitar mediàticament els adversaris. “No es posi nerviós”, “Això no és veritat” i “No m’interrompi” van ser els trucs més repetits, vulgars i avorrits. Amb tot, va ser un debat intens, ordenat, substanciós quant a arguments i entretingut.
D’aquest debat, a diferència de tots els altres que hem vist, cal destacar-ne la realització. Especialment l’agilitat per captar petites gesticulacions que aporten emocionalitat i una lectura paral·lela a la discussió política. Captar Iceta aixecant el dit amb vigor per exigir el torn de paraula, la cara compungida d’Arrimadas després de rebre un moc, el rostre de desconcert d’Albiol o l’expressió desesperada de Romeva donaven informació extra a l’audiència. A nivell visual, el problema van ser les pampallugues que feien de tant en tant les pantalles del fons, que sovint obligaven a un canvi de pla precipitat.
Es va agrair que Terribas eliminés de la dinàmica del debat l’horrorós minut final per demanar el vot. Després de l’encertat joc de la pregunta de l’adversari (serveix per trencar el gel a l’inici i d’esquer per aguantar fins al final), els candidats van exposar les seves conclusions. Increïble com els canvia el to i guanyen naturalitat quan no han de pidolar directament a càmera.
