La mort televisada de Companys
Dijous TV3 va estrenar 13 dies d’octubre, una TV movie que narra els últims dies del president Lluís Companys, empresonat al castell de Montjuïc. L’espera d’un judici parcial que el mateix Companys sap que el portarà a una execució segura. L’acció té com a eix central explicar l’evolució del vincle entre el president i el seu advocat defensor, Ramon de Colubí.
Més que demostrar grans habilitats per oferir tota mena de detalls de documentació i donar-nos una lliçó de microhistòria, carrega les tintes en l’aspecte humà. Les pors de Companys, les contradiccions del capità general de Catalunya, l’aprenentatge vital de l’advocat defensor... Si el risc de la ficció històrica és caure en guions que semblen llibres de batxillerat, 13 dies d’octubre és tele pura, perquè de l’economia de paraules en fa una virtut i basa la intensitat de la història en l’aspecte emocional. Guió, realització i direcció es complementen i s’ajuden perquè sigui la imatge la que ens parli. Detectem a la perfecció l’odi d’alguns soldats, la compassió d’altres que ho fan a contracor, el dolor de les germanes... sense necessitat que ho verbalitzin. No ens cal ni escoltar la sentència. Ni tan sols com ho comuniquen a les germanes. Un pla general molt obert és suficient per entendre-ho, a través del llenguatge corporal dels actors. Les parets del castell de Montjuïc esdevenen gairebé un personatge més, transmetent una fredor i una hostilitat que contribueixen a sumar intensitat tràgica d’una manera molt subtil. És bonic com, al final, juguen amb el contrast, simultaniejant la duresa de les pedres del castell i la calidesa de les paraules de Companys en una carta de comiat. Durant tota la pel·lícula s’aconsegueix una atmosfera dramàtica perfecta a base de contenció emocional i silencis. S’agraeix no caure en el recurs fàcil de l’èpica i jugar amb l’elegància (sovint més crua i trista) de la subtilitat. Sobretot en el moment de l’afusellament. Extraordinari l’elenc. Carles Martínez és un perfecte i creïble Lluís Companys, excel·lent Òscar Muñoz com a advocat i sublim com sempre Clara Segura fent de germana, traspuant a l’espectador un dolor intens i molt íntim amb una austeritat dramàtica colpidora. Cal sumar-hi una cura, perfeccionisme i coneixement del llenguatge televisiu en l’ambientació, la il·luminació, la realització i la direcció. Que bé poder condensar tan bé la història de 13 dies d’octubre en un parell d’hores de molt bona televisió.
