Un motlle per al Negre de Banyoles
Dimecres al vespre el TN ens sorprenia amb unes imatges exclusives que feien reaparèixer el famós guerrer boiximà dissecat a les nostres vides. El Negre de Banyoles és com un fantasma que ens persegueix, sempre amb una estela de surrealisme i una comicitat latent. Toni Cruanyes ens informava que havien aconseguit unes imatges inèdites del 1997, facilitades per uns artistes del Pla de l’Estany. Uns valents que, de manera secreta, van fer un motlle del cos del boiximà abans d’enviar-lo a Botswana perquè l’enterressin. Per descomptat ho van fer amb la supervisió del Museu Darder. La intenció era poder fabricar una reproducció amb bronze i mantenir el record per sempre més de tan singular emblema de la ciutat de Banyoles.
El que vam veure al TN era digne d’un documental. Les peripècies del Jordi Bosch, Barraca, el Xicu Cabanyes i el Mauro Rubio per fer el motlle, i les seves declaracions actuals recordant l’aventura, van fer una peça carregada de molta sinceritat i impacte. “Va ser un repte morbós, apassionant, treure el motlle d’un dels cadàvers més preciosos del món, que era el Negre de Banyoles”, deia un. L’acceptació sense subterfugis que aquell experiment tenia un component morbós eliminava qualsevol esquerda de dubte sobre si la informació del TN podia caure justament en aquest error. La notícia va convertir-se en un document extraordinari que transmetia a la perfecció l’atmosfera que sempre ha envoltat la història del guerrer dissecat i el fort vincle amb Banyoles. Un tarannà, una reivindicació, una certa obsessió i un punt de bogeria. Les imatges dels artistes fent el motlle eren sensacionals, però comentades per ells ho feien encara més divertit: “Nosaltres podíem haver estat els responsables de xafa’l”, deia un posant èmfasi en el risc d’aquella missió secreta. I afegia: “Un petit error amb això...” I l’altre continuava: “...i el merder guera set tan gros!”
Els artistes Jordi Bosch i Xicu Cabanyes reivindicaven una rèplica del boiximà. “Poder veure el Negre de Banyoles en bronzo, en una plaça o dins del museu seria el que toca...” Però la notícia tenia una segona part. El motlle que van fer l’any 1997 s’està fent malbé i cal fer-ne una reproducció urgent. Ves a saber si l’exclusiva pot servir de globus sonda per veure com, després de tants anys de controvèrsia, es valoraria el retorn del boiximà a Banyoles en una versió més digna. Una rèplica en bronze, com es fa amb els ídols de la pàtria. I entre línies vam tenir la sensació que si les imatges havien sortit a la llum després de tants anys és perquè buscaven voluntaris o fins i tot un mecenes. Quedeu avisats...
