El nou gendre de Catalunya
Per sort, TV3 s’ha decidit a renovar el Cuines, el programa de receptes que serveix d’aperitiu de La Riera. L’espai ja feia mesos que estava en franca decadència de continguts. S’havia desdibuixat la línia gastronòmica, hi apareixien cuiners que no comunicaven res i l’arribada d’anònims voluntariosos per exhibir les seves receptes va acabar portant el Cuines a una inèrcia que es limitava a farcir l’emissió.
En el redisseny del programa es nota que s’hi han trencat les banyes. D’entrada, tornem a la figura del presentador fix per crear un vincle amb l’espectador. En Marc Ribas serà la revelació de la temporada. Un xef que, després de passar pels fogons de diversos restaurants de certa anomenada, ha decidit aventurar-se en l’addictiu món de la gastronomia televisada. I sembla que funcionarà. Jove, barbut i amb pinta de hipster, no cuina amb davantal sinó amb samarreta i camisa de quadres de llenyataire. És guapot, fa cara de bona persona i t’explica les receptes de manera fàcil i amb aquella alegria del que s’ho passa bé. Ara té la pressió de voler-nos agradar, però quan agafi l’hàbit serà encara millor. Ens seduirà a tots. És el gendre amb què somien mares i pares, la parella que vols que t’esperi amb el sopar fet quan arribes a casa i el nét que prepara un pa de pessic ben flonjo per l’aniversari de la iaia. Un càsting perfecte. Les receptes són pràctiques i sense pretensions.
Hem abandonat la fredor i la modernitat asèptica de l’antic decorat per passar a una cuina més vintage. Sembla talment que l’hagi arreglat en Rafel del Ja t’ho faràs, el programa de bricolatge de TV3. S’ha aconseguit, per tant, un espai amb una mica més de caliu i més pròxim a l’espectador. Per sort han eliminat el feixuc impàs de presentar els ingredients. Un vídeo llista els productes de manera visual abans de començar. Els estris de cuina també s’han simplificat. En Marc Ribas fa servir el mateix ganivet per a tot: per trossejar una col, per aixafar un all o per picar granets de pebre. La realització és més àgil que abans. No converteix la cuina en un escenari o un aparador sinó que s’integren els plans de manera més natural en el relat i ni tan sols el pla zenital (imprescindible en els programes de cuina) queda forçat. Cuines, a més, incorpora breus trucs per triar bon producte o per cuinar trencant la monotonia de la recepta. I, al final, en Marc clava la cullera i es menja el que ha preparat. El moment més sexi del programa. Però alerta: és dels que acosta el cap a la cullera en comptes d’acompanyar el cobert fins a la boca. Però ja se sap, ningú no és perfecte...
