06/05/2015

La pallassada de ‘Masterchef’

2 min

El concurs de cuina de TVE està degenerant en un espectacle propi d’una tele privada. Si bé a l’inici anaven molt alerta a oferir un vessant pedagògic del procés culinari, a tractar seriosament els concursants i a fer divulgació de la cultura gastronòmica del país, ara el programa s’ha convertit en una farsa en què el menjar és l’excusa. Hem passat de la qualitat televisiva a la producció industrial sense consciència dels valors que s’estan transmetent. Dimarts s’emportaven els concursants a un hotel de luxe d’Andorra. Un intercanvi publicitari flagrant, per cert. Dividits en tres equips havien de fer-se càrrec de la cuina del servei d’habitacions. Els xefs i tres personatges televisius de tercera fila feien comandes abusives des de les habitacions. Xavier Deltell, imitant Eduard Punset i demanant quinze hamburgueses que (aparentment) no es menjaria ningú, feia pena i pervertia el valor de l’aliment. Demanaven amb la simple voluntat de saturar de feina els concursants, com aquells jocs de mòbil en què has d’anar servint plats en un restaurant cada vegada més ple de gent que fa cara d’enfadada. El menjar es converteix en una joguina sobrera, en un cuinar-llençar capitalista i depravat. Els concursants, tractats a crits, van començar a cuinar de mala manera i sense control: hamburgueses mal fetes, el pa cremat i mal tallat, sandvitxos impossibles de mossegar, la fruita tallada amb el ganivet brut, amanides estovades per excés d’oli... Als concursants els queien les eines de les mans, abocaven el menjar per terra, relliscaven i es fotien de cap per la cuina. Semblava La aventura de los payasos de la tele. Els xefs Jordi, Samantha i Pepe han acabat convertint l’exigència pròpia de la cuina en una mena de postureta televisiva prepotent i xulesca. L’espectacle va en contra del seu propi negoci: les presses i la mala cuina, els crits i el mal rotllo acaben associats al seu nom.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

No és que una televisió pública no pugui emetre un talent show, però el que no pot fer és diluir-ne la finalitat un cop aconseguit l’èxit. Temporada a temporada han anat prioritzant l’espectacle de personatges i corredisses. Tots els valors selectes associats a un xef (vocació, respecte per la cuina, amor pel producte) s’han convertit en paraules buides i han entrat en el joc de la peripècia dels fogons. Mentrestant van fent el paperot de dir que la teca sobrant la portaran a menjadors socials. Esclar, perquè convidar els pobres a un hotel de luxe d’Andorra a endrapar les hamburgueses de Deltell quedaria lleig.

stats