La pissarra d’en Junqueras
Dijous al Polònia vèiem un esquetx en què el clon d’Oriol Junqueras mantenia un estira-i-arronsa amb el president Puigdemont sobre el termini per aconseguir la independència. Molt ben potenciat a nivell de realització, el fals Junqueras patia una mena d’esquizofrènia entre els dos càrrecs que ostenta, el de vicepresident i el de conseller d’Economia. El primer exigia amb èpica, valentia i lluminositat el termini dels divuit mesos que s’ha fixat el govern per assolir la independència, mentre que el seu alter ego econòmic entrava en pànic enmig de les tenebres pensant en la misèria que això pot suposar i demanava més marge i prudència.
Minuts més tard, a la mateixa cadena, vèiem l’autèntic Junqueras al .Cat. Va ser entrevistat per Xavi Coral i Tian Riba, aquesta vegada també amb l’assessorament de dos periodistes econòmics com Josep M. Ureta i Albert Closas. En un determinat moment van convidar Oriol Junqueras a passar a l’acció: posar-se dret davant d’una pissarra i explicar a l’audiència quin és el panorama econòmic del país, quines són les estretors que passem i quins mecanismes utilitza Espanya per ofegar encara més Catalunya. Quan va començar, a Junqueras li va sortir un tercer alter ego : el de professor universitari. Va posar ordre i va demanar silenci a Ureta i Closas que estaven enriolats i una mica fotetes davant d’aquella situació. Obedients, li van fer cas.
El conseller d’Economia no és que fes servir la pissarra per fer un croquis gaire complex. Més aviat es va limitar a escriure xifres rodones força elementals dispersades sobre el metacrilat. Ni fletxes, ni esquemes, ni conceptes... Però les explicacions van ser pedagògiques, exposades amb fermesa i van calmar els ànims trapelles d’Ureta i Closas.
Davant d’aquella mena de lliçó magistral d’economia catalana televisada vam tenir la sensació que molts espectadors segurament van perdre el fil o es van embolicar una mica, però que l’important per a Junqueras era fer una exhibició davant dels espectadors. Demostrar a l’audiència que el càrrec estava en mans assenyades i que a l’hora de controlar les xifres sabia de què parlava. Calia fer una mena d’exposició de domini d’argot i conceptes. Un examen oral de cara a la galeria per guanyar-se la confiança de la ciutadania en aquest nou rol que ara ha de jugar. Una mena de talent show polític. Un Tú sí que vales en versió econòmica amb Ureta i Closas fent de jurat i els espectadors valorant des de casa si té fusta per al càrrec o no.
