Primer pla d’un assassí
L’Ana Rosa Quintana encara està de vacances però de ben segur que aquest dilluns li ha fet ràbia no haver tornat abans. Al seu programa, que sense ella es continua dient El programa de Ana Rosa, es van trobar amb una situació insòlita. El reporter enviat a Romania per seguir de prop el cas del crim de les noies de Conca va topar cara a cara amb el presumpte assassí. La policia d’operacions especials romanesa traslladava el detingut cap a la sala dels tribunals de Timisoara per escoltar el veredicte del jutge sobre la seva extradició. A Romania no tenen problemes en el fet que el detingut s’hagi de moure pels mateixos passadissos en què ho fan els mitjans de comunicació. El reporter, panteixant, l’anava perseguint i fent-li preguntes, acostant-li el micròfon a la boca. El càmera ens proporcionava un primeríssim primer pla del seu rostre. Capcot, Sergio Morate restava en silenci. “Estamos en directo para toda España, Sergio”. “¿Hay pruebas suficientes para responsabilizarte del crimen de dos personas?” “¿Te consideras inocente?” “¿Quieres decir algo a tu familia? Tu familia dice que se siente avergonzada”. El reporter, a qui li faltava l’aire de tant empaitar-lo al costat dels policies, afegia per a l’audiència: “Es impresionante el paseíllo que se está dando Sergio”. El periodista no donava crèdit de tenir accés al protagonista amb tanta facilitat. De sobte, els policies es van aturar davant la sala del jutjat. El detingut va haver de quedar-se immòbil al costat del reporter. Insistia: “Un comunicado duro el de tu familia, que dice que se siente un poco avergonzada”. Des del plató, Joaquín Prat Júnior, apuntava: “Le han llamado abominación”. I el reporter, hi tornava: “Tu familia te ha llamado «abominación», Sergio”. Morate continuava immòbil. La gorra de visera posada i la mirada a terra. La càmera mostrava el seu rostre. El periodista sabia que la seva obligació era preguntar incansablement com fan amb els famosos o amb els futbolistes als aeroports. “Le vemos más flaco que en las fotos de estos días”, deia per amenitzar el tràngol. “¿Duros aquí los días en prisión, eh, Sergio?” Els tertulians del plató ja treien les seves conclusions: “Es un individuo que no tiene emoción ni interactúa con ningún estímulo”. Finalment els policies es van emportar el detingut. El reporter va explicar després a càmera la seva experiència: “Le escuchaba respirar... me he sentido incomodo”. Ni els tertulians més bregats en teleporqueria donaven crèdit a l’escena de què eren testimonis en exclusiva. El presumpte assassí, cara a cara, escoltant les seves preguntes. I gratis. L’espectacle més rendible de la tele està sent el de la violència de gènere.
