El programa que ha commocionat Catalunya
El despropòsit televisiu de l’estiu ens l’està proporcionant TV3 cada dijous al vespre amb Improstarr. Paciència i coratge. Encara en queden tres emissions. Es tracta de la paròdia d’un concurs que fa veure que busca el millor actor d’improvisació de Catalunya. L’esperpent és tan gran i l’espectador sent tan agredit el seu intel·lecte que costa d’entendre-ho, tot plegat.
Els creadors d’Improstarr són una companyia teatral anomenada Impro Acatomba i el seu director és justament el Gran Jaumet, el que fa de presentador. En el teatre la improvisació és un gènere específic que té els seus propis festivals, concursos, premis i escoles. I aquesta companyia ha rebut diversos reconeixements i mèrits en el sector. Ara bé, la tele i el teatre són dos llenguatges amb codis diferents que es poden interconnectar quan hi ha un bon coneixement dels dos àmbits, però no equiparar. Les històries que resulten d’una improvisació teatral tenen sovint una dosi d’astracanada i de surrealisme i a la vegada d’absurditat, ximpleria i simplicitat que difícilment l’espectador televisiu s’hi troba còmode. Fer una història a la tele amb la frase “Avui a Barcelona fa un bon dia” com a punt de partida és anar de pet al desastre. El llenguatge televisiu ha evolucionat fins a un punt que ha acostumat l’espectador a un nivell d’elaboració narrativa molt més complex. Fer-li fer una regressió a aquesta austeritat interpretativa, a un contingut tan primari, resulta altament frustrant. Les comedietes són tan ruques que l’espectador se sent enganyat i insultat. I li és igual si existeix un gènere teatral que construeix ficció i fa créixer personatges a través d’aquests codis. La improvisació teatral en estat pur és un joc de creació que la tele no digereix gens bé. Salta a la vista a Improstarr. A la tele, la falta de guió, de preparació i de temps i l’abús de la improvisació solen generar un resultat nefast. Si a sobre t’has de trobar personatges inversemblants de noms ridículs com Jordiet comportant-se com adults curts de gambals en conflictes de nul interès, la tele queda abocada al patetisme descomunal. Vergonya aliena. Fins i tot ofèn veure-ho a la tele pública. Amb tanta retallada costa moltíssim aconseguir fer un programa a TV3. Que Improstarr hagi aconseguit passar tots els filtres i que els responsables de continguts hagin triat aquest projecte sembla mentida. Tret que en comptes de tenir clares les necessitats de la cadena i treballar amb criteris professionals es dediquin a improvisar, esclar.
