El talent al servei de l’emergència a TV3
Els atemptats a París han demostrat a l’audiència quina és la diferència més evident entre les televisions públiques i les privades. El canal 24h de TVE i TV3 (l’única generalista) van ser les cadenes que van fer el seguiment informatiu en directe. La resta feien entreteniment. Els recursos no són l’excusa, ni per als uns ni per als altres. Es tracta de posar la informació al servei de la població sense tenir en compte el negoci ni les xifres d’audiència. La diferència és la voluntat de fer-ho i comptar amb una redacció amb un nivell de formació periodística, bagatge professional i experiència informativa que només les cadenes públiques es poden plantejar perquè fer-ho forma part de la seva responsabilitat com a servei a la ciutadania.
El 3/24 feia hores que informava dels fets i TV3 va passar a emetre simultàniament a partir de les 23.20 hores. Va mantenir la informació sobre els atemptats fins a les sis del matí. El periodista Esteve Soler anava donant pas a imatges, reaccions i algunes connexions telefòniques amb Joan Carles Peris (a París) i videoconferències amb Raquel Sans. Però el punt àlgid de la informació el vam tenir quan es van sumar a la taula Xesco Reverter i Toni Cruanyes. Les tecnologies utilitzades amb rigor han fet més o menys fàcil saber el que està passant amb certa fiabilitat. Però la capacitat d’interpretació dels fets, de situar l’espectador, d’abordar el terrorisme internacional sense tòpics sinó amb una prudència i una profunditat d’anàlisi madura, coherent i pedagògica és molt difícil.
Reverter i Cruanyes, braç a braç, van anar avançant en el que succeïa amb amplitud de mires. Van començar pels detalls més concrets: Cruanyes va arribar a descriure com era l’interior de la sala Bataclan, perquè ell hi havia estat, i va descriure la tipologia dels barris i la gent que els freqüentava. Amb Reverter van anar ampliant l’àrea d’anàlisi reflexionant sobre el que implicava per a França a nivell polític, i la disjuntiva que suposava per als governs occidentals. La capacitat de Cruanyes per establir comparatives amb precedents i conseqüències servia a l’espectador per entendre la dimensió dels fets. Cruanyes i Reverter van donar una lliçó de talent i periodisme en estat pur que seria molt difícil trobar a la redacció de qualsevol cadena privada, i més d’un tema tan complex i delicat.
A partir de les dues de la matinada, Agustí Esteve amb Lluís Caelles i Carles Prats van continuar l’anàlisi fins a les sis. Impressionant. Quan es qüestionen els recursos de les televisions públiques no es té en compte que es tracta d’una progressiva inversió en talent al servei de la ciutadania. A les privades, l’objectiu és l’esperit de negoci. Salta a la vista, en situació d’emergència, qui respon més ràpid i troba a la plantilla una capacitat tan extraordinària.
