La tele us salvarà la vida
Divendres al matí al programa de l’Ana Rosa Quintana ens oferien a l’audiència un seguit de consells en cas de ser víctimes d’un atemptat com els de París. Aquesta mostra de generositat de Telecinco, disposada a anticipar-se a la catàstrofe i salvar-nos la vida, era de justícia compartir-la amb vosaltres, benvolguts lectors. En cas de trobar-nos sota una ràfega de trets de Kalàixnikov, ja serem més a sobreviure. Els savis consells són tan útils i enginyosos que no hi haurà terrorista que us abati. Si convé, retalleu l’article i porteu-lo sempre amb vosaltres. En cas d’atemptat, us anirà bé repassar les instruccions.
Primer consell del programa d’Ana Rosa Quintana: “ Manténgase a salvo ”. És una bona idea, sobretot per als que tenen tendència a ballar un sirtaki quan els apunten amb una metralleta. Segon consell: “ Trate de huir ”. Molt útil. Descarteu, per tant, confraternitzar amb un jihadista armat, que és el que tots hauríeu intentat. Tercer consell: “ Escóndase. Evite las puertas. Es el lugar por donde intentaran huir los terroristas y matarle cuando se marchen ”. Sigueu originals. Això només passa un cop a la vida, per tant, esforceu-vos-hi. Si us heu d’amagar a corre-cuita heu de ser exigents amb el lloc que trieu, encara que hi hagi cent persones més que intenten fer el mateix. Quart consell: “ Intente no quedarse atrapado. Corre el riesgo de que el terrorista le encuentre y le remate ”. L’amagatall perfecte que haureu triat a tota velocitat ha de tenir, a més, una via de fugida fàcil i àgil que desconcerti el terrorista i el deixi tan bocabadat que sigui incapaç de prémer el gallet. El clàssic passadís secret darrere d’una llibreria giratòria és ideal. Cinquè consell: “ Enciérrese en algún lugar en que los atacantes no puedan acceder desde fuera. Si puede bloquear la puerta, hágalo ”. Si aquest lloc és el típic búnquer blindat que tenen a tots els restaurants per resistir un atac nuclear, molt millor. I alerta amb els despistats: poseu el baldó. Sisè consell: “ Silencie el móvil ”. I feu-ho bé, carai. Si sou incapaços de silenciar-lo quan aneu al teatre i us avisen abans de començar, no em vull ni imaginar com ho fareu sota una pluja de bales. I últim consell: “ Si puede salir del edificio corra lo más lejos posible hasta encontrar un policía que le ayude ”. Que es notin les hores de gimnàs, ganduls! Si podeu córrer quaranta-dos quilòmetres, millor que córrer-ne deu. Així ja estareu a punt per a la Marató de Nova York de l’any que ve. Com deia la meva àvia, d’un gran mal en surt un gran bé.
