El telèfon del rei
Després del partit de Champions del Barça, Antena 3 ens embotia una nova dosi d’Albert Rivera. Programa especial en prime time d’ El hormiguero, on Pablo Motos va entrevistant els candidats a la presidència del govern espanyol. És la tercera vegada en sis mesos que el líder de Ciutadans visita les formigues de pelfa perquè li facin un homenatge. Hi va anar al juny, hi va tornar a principis de novembre i ara altre cop. Per variar, el presentador del programa va mostrar la seva habitual complaença amb el poder, una llefiscosa necessitat de caure-li bé a qui apunta maneres per ser el nou president. “ ¿Conoces al rey? ”, “ ¿Tienes su teléfono? ” són algunes de les preguntes d’admiració ridícula que li va fer Motos. Preguntes típiques que fan els nens en aquests programes que presenta Juan Y Medio a Canal Sur quan els visita un famós. La claca del públic s’activava en qualsevol resposta enginyosa que deixava anar Rivera. Però el més maquiavèl·lic va ser que el programa traspuava una necessitat inquietant de perjudicar el seu rival polític, Pablo Iglesias. Quan el de Podem va visitar El hormiguero fa dues setmanes, Motos li va fer una entrevista de caràcter polític on va repassar el programa electoral sencer. Amb Rivera buscava la vessant més simpàtica del personatge. En un determinat moment li va preguntar si li queia bé Pablo Iglesias. No li va preguntar per cap altre candidat. I Motos ho va fer de tal manera que fos evident la resposta negativa de Rivera, fent veure que no ho volia dir però que s’entengués tot. Al plató va traspuar certa burla d’aquesta situació. Després, van enviar un reporter per fer una demostració absurda: com canviava l’opinió sobre els polítics en funció dels barris que es visitaven. A l’opulent barri de Salamanca de Madrid, davant les botigues de luxe, els vianants lloaven l’actitud i la bona planta física de Rivera i renegaven d’un Pablo Iglesias que brutejava. A Vallecas van agafar els ciutadans més tronats i poc agradables per defensar el de Podem i dubtar de Rivera. Automàticament, el missatge que es projecta a l’audiència és que el votant d’Iglesias és un personatge amb pinta de miserable (a qui ningú no es vol assemblar), mentre que el de Rivera és algú com cal. I així, de passada, estimular aquest nou bipartidisme entre gent amb voluntat de progrés i gent necessitada que esborra qualsevol altre missatge. Un exercici televisiu classista amb propaganda electoral subliminar inclosa. Una pràctica en la qual Atresmedia s’està erigint com a especialista.
