26/02/2015

Les tetes de Jaume Barberà

2 min

Jaume Barberà ha tornat amb el seu Retrats al canal 33. Conscient de la repercussió que va tenir la temporada passada l’episodi amb el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer, va repetir l’estratègia perquè el retorn fos sonat. L’any passat Verdaguer va triomfar explicant per què els excrements humans s’enfonsaven o suraven a l’aigua del vàter. Si suraven teníem un problema. Conscients de l’impacte que podia provocar veure un presentador de tele parlant de femtes, van dissenyar una arrencada ben potent: “Jaume, tu com cagues?”, preguntava el convidat al presentador. En aquesta segona temporada han copiat el mètode. Sense preliminars, el Retrats s’encetava amb Xevi Verdaguer preguntant a Barberà: “Jaume, tu fas tetes?” I Barberà s’obria l’abric, es mirava el pectoral esquerre, se’l palpava i deia: “No. No en faig”. I a partir d’aquí el discurs s’estructurava exactament igual que el programa anterior: parlant de la importància dels estrògens, el risc que suposa per a la salut tenir-los elevats i les conseqüències de l’augment de la histamina. Les caques flotants també apareixien enmig de la xerrada sobre salut hormonal. Aquesta vegada, però, més que la sorpresa divulgativa del primer dia sonava a truc mediàtic a base de morbo mèdic alarmista. “Ostres, Jaume, a mi m’agradaria molt, m’aniria molt bé, que tu tinguessis la menstruació cada dos mesos. Si tinguessis la menstruació cada dos o tres mesos sabríem si la dieta l’has fet suficientment bé o no”. Aquesta invitació al sagnat feta a un presentador de televisió de posat més aviat seriós i de connotacions professionals pretesament rigoroses generava la burla de l’espectador. Entrevistador i entrevistat ja jugaven intencionadament a això. Una subtil provocació de l’audiència. Potser en aquesta ocasió el discurs va derivar a esporuguir i culpabilitzar l’espectador neòfit en aquests mètodes alternatius: van començar parlant del risc que els homes tinguin pits per acabar alertant de càncers, tumors, autisme i problemes de TDAH barrejant-ho amb el perill que de les ampolles de plàstic reciclades en facin jaquetes.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

No dubto de les bones intencions sanadores del psiconeuroimmunòleg, però al final aquest crescendo dramàtic sobre el desastre evolutiu de la humanitat es va descontrolar i acabava provocant l’efecte contrari: el distanciament i la incredulitat. L’allau de símptomes mèdics habituals convertits en advertències de greus malalties va caure en l’excés d’alarmisme i va crear un clima de por més propi del sensacionalisme que d’un espai divulgatiu.

stats