On vas, Petit Nicolás?
Divendres a la nit el Petit Nicolás s’asseia al sofà del Sálvame Deluxe. Jorge Javier Vázquez va tornar a estirar la llengua d’aquest personatge inquietant que sempre se sent enmig de conspiracions polítiques. Recordem que fa una setmana va ser expulsat d’un dels concursos més vulgars i degradants de la televisió, Gran Hermano VIP. El Petit Nicolás (ara conegut com a Fran) va assegurar aleshores que l’havien fet fora de la casa perquè s’havia activat un protocol per expulsar-lo motivat per assumptes d’estat.
A l’entrevista, el noi va tornar a explicar draps bruts del PP de poca transcendència. Va assegurar que Corinna, l’amiga del rei emèrit, se li va asseure un dia a la falda i que encara tenia un seguit de gravacions molt compromeses per als peixos grossos del PP. Ara, quan ja fa més d’un any que coneixem l’individu, les seves amenaces i enregistraments no se’ls creu ningú i sembla un boig errant pels platós. Des de ben petit, el Petit Nicolás va aconseguir infiltrar-se en el partit gràcies als seus atacs de megalomania. És el risc de certs entorns de poder: valoren tant el lideratge i l’actitud arrogant que acaben empenyent cap al cim titelles amb deliris de grandesa.
El seu narcisisme fruit d’una psicopatia va enlluernar determinats entorns fins que se li va ensorrar el castell de cartes. Ara el Petit Nicolás és un titella televisiu més. Un ninot de dretes que s’arrossega pels mateixos programes que els concursants més xarons i incultes. Aquest personatge va començar rebentant audímetres en els info shows nocturns on fan anàlisi política trivial amb pretensions intel·lectuals i a poc a poc se li ha anat cosint un nou vestit televisiu a mida. Ha anat cremant les vivències polítiques fins a acabar xuclat per la maquinària trituradora de Mediaset. La fàbrica més potent d’imbecilització ciutadana va servir-se de la seva aura fantasiosa i delirant per convertir-lo en un friqui més. És un paràsit televisiu que en comptes de representar la plebs, com Belén Esteban, simbolitza el detritus del poder. Una genialitat més de l’engranatge televisiu que fagocita les personalitats més histriòniques per convertir-les en carnassa d’entreteniment. L’home que va fer creure que aixecaria les catifes dels despatxos més importants del país ha acabat abduït per la teleporqueria més infecta. Podria semblar una trama magistral d’un thriller polític on uns serveis d’intel·ligència desactiven un perill per a l’Estat tancant-lo en programes porqueria. Però, en aquest cas, no sembla res més que un nou exemple sensacional de la marca Espanya.
