17/12/2014

A veure qui la té més llarga

2 min

Dimarts va visitar El hormiguero Frank Cuesta, també conegut com a Frank de la Jungla pel seu programa de Cuatro. És aquell personatge passat de rosca que es dedica a perseguir serps, cocodrils i tota mena de bèsties vestit com un professor de tennis i amb xancles. Viu a Tailàndia, on la seva dona està empresonada per tràfic de drogues. Ha anat al programa de Pablo Motos primer perquè allà hi va tothom, i després perquè està promocionant la nova temporada de Wild Frank que emetrà Discovery Max. Aquest presumpte amant de les bèsties no se sent gens còmode en un plató. Ell prefereix estar a l’aire lliure, posar en risc la seva vida, insultar els càmeres i exercir una mena de relació agressiva amb els animals i els espectadors. No maltracta a ningú físicament però transmet una ràbia interior insuportable. A El hormiguero exhibia la seva última mossegada de colobra, presumia de rebel i deia paraulotes amb voluntat d’escandalitzar l’espectador.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Motos és un individu a qui se li intueix un cert complex físic i se sent amb la constant necessitat de rivalitzar amb altres homes per demostrar la seva força i tenacitat. Setmanalment competeix amb Santi Millán en l’execució de proves físiques. Motos ho dóna tot. Però se li nota que s’entrena prèviament per mostrar-se en plenitud i victoriós davant de l’audiència. Motos vol guanyar com sigui i sempre. Quan ho fa, la cara se li il·lumina i l’ego se li inflama. Dimarts Frank Cuesta es va convertir en el convidat de pedra mentre esperava que Motos saciés els seus deliris de gimnasta professional lluitant contra Santi Millán. Però després va voler competir amb el convidat i el va reptar a fer un pols. El hormiguero és una mena de parvulari per a adults primaris que pot arribar a provocar molta vergonya aliena. Observar tres individus de més de quaranta anys competint entre ells per veure qui té més força és un espectacle ridícul. Però la tele està envaïda per un seguit de mascles amb una mena de síndrome de Peter Pan estrany que es neguen a créixer. Desenvolupen una conducta infantil i molt elemental per intentar dissimular una crisi dels quaranta que agafa tints patètics. Els últims espeternecs de joventut invertits a exhibir (metafòricament) qui la té més llarga i qui està més en forma. El que ho diu tot del seu ego és que no en tinguin prou anant al gimnàs sinó que vulguin que el públic els hi reconegui i aplaudeixi les seves fites.

stats