Publicitat
Publicitat
image-alt

NARCÍS COMADIRA

Actes obscens

És obscè tot allò que no convé que sigui vist dalt de l’escena. Aquest és el sentit etimològic de la paraula, tot i que la nostra societat l’ha reduït als actes sexuals, el límit de la visibilitat dels...

Després de la calor

Avui comença el juliol i ho fa després de les calorades excessives d’aquests últims dies de juny que més aviat semblaven d’agost. Ja res no és com era abans, ni el món ni la meteorologia. Diumenge passat...

Coses meves

Ara fa cent anys que Georges Rouault, el pintor francès, va començar a gravar les planxes del seu Miserere, una col·lecció de cinquanta-vuit aiguaforts, basada en uns dibuixos que anava fent els anys de la...

Un meteorit fugaç

Aquest febrer passat ha fet cent anys de la mort de l’escultor noucentista gironí Fidel Aguilar. Nascut el 1894, va morir, per tant, als vint-i-dos anys, cosa que ha ajudat a fer de l’artista un mite local....

Mallorca, vista i no vista

Mallorca vista i no vista en aquest cap de setmana fugaç convidat pel Festival de Poesia de la Mediterrània que ja fa dinou anys que Biel Mesquida, amb el seu entusiasme, organitza. El Festival es manifesta...

Primers de maig

El mes de maig comença, com tots, pel dia primer. Però el primer de maig no és pas com els altres. Solament el primer de gener pot competir-hi, però només perquè és Cap d’Any. Per sort, el primer d’abril,...

Llegir

Demà és Sant Jordi. És el dia del llibre. Per tant, de la lectura. L’altre dia, vaig anar a l’Institut Vil·la Romana de la Garriga, per parlar als alumnes de batxillerat una mica sobre la importància d’això...

Una meditació

Demà és Diumenge de Rams. Comença la Setmana Santa. Diumenge vinent és Pasqua, el dia més gran per als cristians, perquè serà el dia del gran triomf, el dia de la Resurrecció. Sense això, sense aquell...

Una novel·la històrica

Aquest any fa cent anys de l’arribada a Montserrat de l’únic quadre de Caravaggio que hi ha a Catalunya. Representa sant Jeroni i el podem relacionar amb un altre que hi ha a la Galleria Borghese de Roma o...

Cansament

Estic cansat de tants judicis, de tants inculpats, de tants condemnats que se’n van a caseta, de tants corruptes que mai no van a la presó, de tants advocats convertits en estrelles, de tants jutges...

Carnaval

Les mimoses estan florides; als llocs humits del sotabosc, les violetes, també. Les floristes ofereixen tulipes i frèsies, anemones i iris que ves a saber d’on venen. Tot plegat vol dir que ja tenim la...

‘La càrrega’

Dissabte vinent, a Olot, al Museu Comarcal de la Garrotxa, davant del quadre La càrrega, he de fer una xerrada que ajudi a mirar-lo i a entendre’l. Són les escorrialles de l’Any Ramon Casas, el 2016, la...

Foix en el record

Avui fa trenta anys que va morir Foix i ahir en va fer cent vint-i-quatre que va néixer. O sigui que va viure gairebé un segle. Vaig tenir la satisfacció de conèixer-lo i, sobretot, d’entrevistar-lo, un...

L’hivern

M’agrada l’hivern, no me n’amago pas. M’agrada la fred, sempre que no sigui excessiva, vull dir que em permeti sortir i fins i tot passejar, ben abrigat, això sí. M’agrada veure els arbres despullats, sense...

Cap d’Any

Demà és l’últim dia de l’any, un dia en què s’acostumen a fer balanços i a formular bons propòsits. No penso fer cap de les dues coses, perquè tant els balanços com els bons propòsits són inútils. Els...

A mitjans de desembre

Un amic em diu: cada any parles dels codonys i aquest any no ho has fet. No, encara no ho he fet. Però avui ho faré. Potser és massa tard, perquè si bé amb la llum d’octubre els codonys tenen un color...

Els interiors de Rafael Masó

Dissabte passat es va inaugurar, al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, una exposició que ja ve de Girona i que després anirà a Olot i a Torroella de Montgrí. El títol de l’exposició és Masó....

La lluna

En ple estiuet de Sant Martí, aquest novembre ens ha portat una lluna plena extraordinària, grossa, clara, com brunyida pel vent de gregal que ha bufat coincidint amb la seva plenitud. Sembla que el nostre...

Començaments de novembre

Ja ha arribat, ja és aquí. Tot i que aquest octubre amb tant de sol que hem tingut mira d’ocupar-lo encara, però les boires nocturnes ja acotxen els fondals, al sotabosc comencen a apilonar-se les fulles,...

La memòria

L’octubre ens ha portat pluges, i ja han aparegut els primers bolets. Però els colors de la tardor, aquells grocs d’or, els torrats d’aram, els porpres vinosos es fan esperar. Però vindran, i ens portaran...

L’educació literària

Els del Col·lectiu Pere Quart em demanen que escrigui alguna cosa sobre els meus professors de literatura. I ho faig perquè estic convençut que l’educació per la literatura, a través de la literatura, i...

Tardor

Fa un parell de dies que ha començat la tardor. Ja s’ha acabat l’estiu, amb tot l’anar i venir de gent. Les criatures ja van a l’escola. Ha passat la Diada, un any més, i els polítics, que aquest estiu han...

Demà

Demà és la Diada. Ja fa anys, massa, que sortim al carrer a cridar per la nostra llibertat com a país. Aquests últims anys hem anat creixent en nombre de manifestants, cosa que no vol pas dir que el nombre...

S’acaba l’agost

Sí, ja vaig dir en el meu últim paper que els fonolls ja estaven florits i que al mercat havien aparegut les primeres figues locals. Doncs bé, han passat quinze dies i el final d’agost ja ens porta en...

Agost

Demà passat és la Mare de Déu d’Agost, festa grossa en el calendari de l’Església catòlica. Se celebra l’assumpció de la verge Maria al cel, en cos i ànima. És una festa que té la seva subtilitat teològica....

Vuit dies a la Toscana (i 4)

Tot s’acaba en aquest món i les passejades també. Aquests vuit dies a la Toscana, que m’han servit per escampar una mica la boira i oblidar-me d’aquest país meu impossible, dels quals els he fet cinc...

Vuit dies a la Toscana (3)

Florència és una ciutat fascinant. Per això no és estrany que durant aquest dies toscans hi hàgim anat tres vegades. Això de tenir un tren a deu quilòmetres de casa que amb mitja hora t’hi porta, amb punt...

Vuit dies a la Toscana (2)

Algú potser pensarà que, després del que està passant aquí, el fet que em dediqui a vagar mentalment per la Toscana no té gaire sentit. Potser no. Però estic tan decebut, tan trist, tan preocupat, tan...

Vuit dies a la Toscana (1)

En un dels meus últims papers publicats en aquest diari parlava del sisè centenari del naixement de Piero della Francesca i deia que havia estat mitja dotzena de vegades als llocs del pintor: Sansepolcro,...

L’enemic

Estem tan acostumats a mirar cap a ponent quan hem d’assenyalar l’enemic que no ens adonem que l’enemic el tenim a dins de casa. Els partits polítics que, més o menys junts, defensen, o defensaven, això que...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | Següent >