Dos anys més de cocció
Els jugadors seran dos anys més madurs. Malgrat aquesta dada esperançadora, hi haurà el mateix problema que s’ha entrevist a la fase preliminar de la classificació per a l’europeu: la falta de lideratge
La selecció andorrana de futbol sala acaba de tornar del preeuropeu celebrat a Lituània. Els resultats no han acompanyat i el somni de superar aquesta fase s’ha de tornar a posposar. No serà fins d’aquí a dos anys que el combinat entrenat fins ara per Xavi de la Rosa torni a competir oficialment.
Fa uns anys que entre els interessats en aquest esport es repetia una mateixa conversa i s’arribava sempre a la mateixa conclusió: la selecció necessita sang nova. Bé, aquest moment va acabar arribant i una generació plena de grans futbolistes va deixar pas a gent jove que, malgrat portar anys i panys jugant a futbol sala, mai havien portat les regnes.
El rejoveniment d’un equip sempre és una arma de doble fil. Per una part, és necessari i comprensible, perquè l’edat no perdona i s’ha de donar pas als joves. Això implica il·lusió, molt entrenament i una confiança que a voltes arriba tard. A l’altre costat de fulla hi trobem els inconvenients, o millor dit, els perills i conseqüències de la por de no fer el canvi quan toca.
La selecció que jugarà la pròxima fase de classificació no serà tant jove com la que ha viatjat a Lituània. El canvi ja s’ha fet i tots els jugadors seran dos anys més madurs. Malgrat aquesta dada esperançadora, hi haurà el mateix problema que s’ha entrevist a la fase preliminar de la classificació per a l’europeu: la falta de lideratge.
Els jugadors més joves del combinat nacional han participat poc, en general, en l’esdevenir dels partits. Això és comprensible però algun dia seran els que han de liderar la selecció, i si la seva participació no va en augment, es correrà el mateix perill viscut amb l’últim canvi generacional.
A la franja de jugadors que fins ara havien viscut a l’ombra dels antics líders els ha costat fer un pas endavant a Lituània. En els partits preparatoris contra Estònia -dues victòries- i contra Grècia -una victòria i un empat- sí que van donar el do de pit i van estirar de la resta per acabar jugant a un nivell formidable. En aquests partits, a diferència dels jugats aquesta passada setmana, el seleccionador va fer rotacions i va jugar tothom a un bon nivell.
Ara bé, davant més de tres mil espectadors lituans i jugant-se una classificació, es va trobar a faltar el que segurament aconsegueixin aquests dos anys que manquen per al pròxim compromís oficial. La selecció ha d’estar dos anys més al forn i aquest temps ha de servir per acabar el canvi generacional, completar el lideratge dels més veterans i acabar de polir la participació dels més joves.
