Opinió 01/03/2016

Què en pensarem de tot això d’aquí a tres mesos?

Perquè al cap i a la fi, quan tot això caduqui, que en quedarà? Res, ni tan sols el vell record d’una turba esgargamellant-se sense ordre ni objectiu

i
Pau Riera Dejuan
1 min

De cop, sense esperar-ho ni veure-ho venir, el món et cau a sobre i t’engoleix. Obres els ulls i només perceps foscor. El silenci és farragós i al cap de pocs minuts es comença a fer insuportable però interiorment demanes que duri uns segons més. No et veus capaç de poder suportar el terrabastall de veus i crits que estan a punt d’arribar.

Abans que la cridòria —acusadora sense mesura— faci acte de presència i comenci a magnificar detalls irrellevants, et planteges com has arribat a aquesta situació. La teva curta però intensa història et farà recordar que no és el primer cop que t’hi topes de cara. L’experiència aclaparadora però insuficient demostra que segurament t’hi tornaràs a trobar.

A mesura que t’acostumes als brams dels qui, sense reflexió prèvia, pretenen ajudar-te retraient a un tercer una acció sobredimensionada —descuidant intencionadament les idèntiques situacions viscudes en la seva pell— la teva ment començar a dissenyar una idea que, per simple, descartes en un primer moment. Però quan els xiscles arriben a la màxima intensitat, entens que no és tan important com per deixar de ser tu mateix.

Perquè al cap i a la fi, quan tot això caduqui, que en quedarà? Res, ni tan sols el vell record d’una turba esgargamellant-se sense ordre ni objectiu. Perquè quan la finalitat única és desestabilitzar amb argumentacions fal·laces el resultat acaba sent l’oblit. Això és el que ens passarà d’aquí a tres mesos: oblit.

stats