Opinió 14/03/2017

La sorpresa és una fòbia

No hem de vanagloriar-nos de cap campanya viral de suport a cap agredit mentre no som capaços de crear una societat que ho eviti

i
Pau Riera Dejuan
2 min

Berga, i la resta de territori, va respondre massivament a l’agressió homòfoba que va tenir lloc aquest cap de setmana passat a la ciutat de la Patum. Un altre jove va ser agredit divendres a Sants al crit de “maricón de merda”. Les xarxes socials bullien amb les mostres de suport i fins i tot es va engegar una campanya espontània basada en penjar fotos entre persones del mateix sexe sota el lema ‘matí de petons’.

Les xarxes socials són la millor plataforma per fer campanyes així, es viralitzen i es multipliquen exponencialment, fent que el seu abast arribi i inclogui a molta gent. Malgrat això, les xarxes també estan plenes de perfils de gent LGTBIfòbics. Segurament els que pengen fotografies fent-se un petó amb companys de feina o amics per donar suport als agredits no segueixen ni interactuen amb els que els amenacen rere la pantalla. Però això no vol dir que no siguin dos mons que coexisteixen.

Tot, però, comença on tot té el seu inici. A casa, a l’escola i al carrer. No hem de vanagloriar-nos de cap campanya viral de suport a cap agredit mentre no som capaços de crear una societat que ho eviti. No podem limitar-nos a posar hastags, hem d’autoimpugnar-nos i preguntar-nos perquè encara ens sorprèn veure dos homes a la televisió fent-se un petó. Si encara mirem amb especial atenció dues dones agafades de la mà quan caminem pel carrer hem de qüestionar-nos. La sorpresa també és una forma de fòbia.

Necessitar explicacions per entendre una persona transsexual o amb una sexualitat no normativa és la prova que com a societat no som prou madurs. Pam a pam ens diran alguns. No es pot solucionar el problema de cop, els nostres caps ja han mig entès l’homosexualitat, la resta encara ens costarà temps, diran els altres. Ni pas a pas ni de cop. No som madurs.

En conèixer algú, moltes persones defineixen els seus amics com a homosexuals. Mai m’han presentat ningú posant-li l’etiqueta d’heterosexual. Es creu que no cal. No és el diferent, el que no s’escapa de la norma. L’etiqueta que encara se’ls penja és negativa. I la prova és que hi ha agressions homòfobes, però enguany no hi ha hagut cap agressió al crit d’“heterosexual de merda”.

stats