Des del primer moment de l'arribada al poder, José Ramón Bauzá i la seva cort varen justificar les retallades, d'inversions i de despeses socials, per l'herència rebuda de l'anterior govern progressista, que havia governat els quatre anys anteriors. Al llarg dels poc més de tres anys que dura el seu mandat, aquesta cançoneta, l'herència rebuda, ha estat una constant en les declaracions dels populars. I és cert que els comptes que va rebre l'actual govern del PP foren desastrosos, en part per la caiguda dels ingressos de la comunitat autònoma des que esclatà la crisi, més que no per una excessiva despesa de l'anterior govern. Però, sobretot, i això no ho diu Bauzá, pel deficient finançament autonòmic que reben les Illes Balears, per l'incompliment dels compromisos de despesa a les Illes que ha fet el govern estatal i, sobretot, aquesta sí, per l'herència rebuda de l'anterior govern del Partit Popular presidit per Jaume Matas. Vegem-la.
Jaume Matas fou nomenat ministre de Medi Ambient pocs mesos després de no haver obtingut la majoria absoluta en les eleccions autonòmiques de 1999. Immediatament encetà un gran projecte, el Pla Hidrològic Nacional. Una de les actuacions més polèmiques d'aquest Pla era el transvasament de l'Ebre cap a València i Múrcia. Amb l'excusa de subministrar aigua de reguiu per a revitalitzar les comarques d'aquells territoris, s'hi amagaven grans operacions urbanístiques encetades per Eduardo Zaplana, l'amic personal de Matas. I, especialment, s'hi amagaven colossals obres públiques que ja s'havien repartit, a les llotges del Real Madrid, les principals constructores. Però, de manera sorprenent, el Partit Popular va perdre les eleccions generals i el govern del PSOE derogà el Pla Hidrològic Nacional, molt polèmic especialment a les terres de l'Ebre. Vet aquí, però, que Matas guanyà les eleccions autonòmiques de 2003 i pactà amb Maria Antònia Munar el repartiment, textual, de les institucions: per a tu el Consell Insular, i jo no et molestaré, i per a mi el Govern, i tu no em molestaràs. I començà el fatídic quadrienni que ha marcat Mallorca i les Illes Balears per a tota la vida. Pel que fa a Jaume Matas, era el moment de complir amb les expectatives que el Pla Hidrològic havia generat entre les grans constructores. I començà la cursa desfermada edificatòria de projectes, que no figuraven a cap pla, ni tan sols al programa electoral del Partit Popular.
Així, s'aprovà un velòdrom sobredimensionat, que ni la Federació de Ciclisme havia sol·licitat, de tan grans proporcions, que acabà costant el doble del pressupostat, amb unes deficiències d'obra que han suposat una autèntica sagnia econòmica. Les obres de l'estació Intermodal i del metro de Palma, infrautilitzat i que s'inundà amb la primera pluja, del projecte del qual la batlessa de Palma se n'assabentà el dia anterior a la presentació en roda de premsa. L'autopista d'Inca i l'autopista de Manacor a Inca, que no va poder efectuar per manca de temps. Les autopistes faraòniques d'Eivissa –en el Pla de Carreteres únicament estaven pressupostats uns accessos a l'aeroport per valor de 8 milions d'euros i que n'acabaren costant 150, amb els interessos que s'han de pagar durant trenta anys. El palau de congressos, que havia de finançar la iniciativa privada i ha acabat hipotecant de per vida l'Ajuntament de Palma i el Govern. L'òpera de Calatrava, que només la maqueta costà un milió dos-cents mil euros. El Centre d'Interpretació de Cabrera, a la Colònia de Sant Jordi, just al costat del bloc on Matas gaudeix de dos apartaments... Els saraus caríssims organitzats per Urdangarin, el gendre del rei. I, finalment, entre d'altres disbarats, l'hospital a Son Espases, polèmic des del primer moment. Primer, per la renúncia a dur a terme el projecte d'un nou hospital a Son Dureta, que ja havia aprovat el Ministeri de Sanitat en època del Partit Popular; segon, per la ubicació a Son Espases, just devora el Monestir de la Real i després de la gran especulació que es desfermà al seu entorn; i tercer, per l'adjudicació, amb la pugna entre les dues constructores més grans, que acabà en el gran escàndol que ara la fiscalia ha començat a investigar. Però la gran pilotada de l'hospital a Son Espases només començà amb l'adjudicació de les obres, perquè el vertader negoci està en l'explotació de tots els serveis durant trenta anys: serveis hospitalaris, aparcament, neteja, menjador, bars..., fins i tot s'ha privatitzat la custòdia dels expedients clínics.
Aquesta és la veritable herència rebuda. Una hipoteca que encara ningú no ha pogut quantificar, perquè les obres d'apedaçament i els compromisos encara no s'han acabat. I, més enllà dels gravíssims perjudicis materials, hem de tenir en compte els danys morals infligits a una població castigada per una putrefacta corrupció que va impregnar tota la gestió política del Consell i del Govern i que el Partit Popular ha volgut amagar acusant el govern anterior de tots el mals.
